- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
Textos Plató imprimir Página 4 de 6d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."
En aquest text del llibre V de la República, Plató ens planteja una altra idea de la seva obra filosòfica. Ens parla dels filòsofs.
En el diàleg, planteja els que són veritablement filòsofs i els que no. Plató diu que els que són realment filòsofs es fixen en la veritat tal i com és i els que acullen a la bellesa com si és, com l'essència. Per altra banda, parla dels falsos filòsofs com aquells que tenen a veure l'opinió de bellesa i que es fixen, per tant, en les idees de bellesa oblidant d'aquesta manera obliden el que és la esséncia, és a dir, el que es realment la bellesa.
Per tant, Plató afirma que els filòsofs que no són realment filòsofs son aquells que saben apreciar les coses boniques però no poden arribar a coneixer la bellesa mentre que els filòsofs de veritat poden arribar al saber de la bellesa sense nutrir-se d'opinions.
