18. L'home és un
animal polític: Política, I, 2, 1252b-1253a.
"De
tot això, doncs, en resulta manifest que la ciutat és una de les coses naturals
i que l'home és, per naturalesa, un animal cívic, i que l'incívic per
naturalesa, i no per atzar, certament és d'una condició inferior o bé és
superior a l'home, com aquell que Homer recrimina: «sense clan, sense 1lei,
sense llar»; i és que qui és així per naturalesa, alhora és també un àvid de
guerra, com una peça aïllada en un tauler de dames. I el per què l'home és un
animal cívic, més que no pas les abelles i qualsevol animal gregari, és
evident. I és que la naturalesa -tal com diem- no fa res en va; i, entre els
animals, l'home és l'únic que posseeix la paraula. La veu, en efecte, és senyal
del dolor i del plaer, i per això es troba també en els altres animals (perquè
la naturalesa d'ells va arribar fins a això: a tenir sensació de dolor i de
plaer i a fer-se senyals d'aquestes coses els uns als altres); la paraula,
però, és per a manifestar el que és convenient i el que és perjudicial, com
també el que és just i el que és injust."
Idees principals: Aquest text d’Aristòtil ens planteja
el home com un animal polític per naturalesa i el qual es superior a tots els
altres éssers vius ja que com diu l’autor, posseeix la paraula, la qual és la
màxima distinció dels homes amb els altres animals.
Un altre títol: El poder de ser cívic com a naturalesa
Comentari de text: Aquest fragment pertany al llibre Política dels escrits acromàtics de
l’autor Aristòtil, un dels més influents en la historia de la filosofia.
Aquí,
ens tracta la idea de l’home com a un ésser cívic per naturalesa, és a dir, ens
presenta la seva Teoria sobre la sociabilitat humana. Ens diu que la persona
que és incívica, és inferior a les altres ja que els individus estan agrupats
en famílies que viuen a la polis, és a dir, que són polítics i el que donaria
lloc a ser uns animals cívics.
A
més, Aristòtil afirma que només l’home és l’ésser cívic ja que com diu ell en
el text: “l'home és l'únic que posseeix la paraula”, és a dir, en certa manera
col·loca als homes superiors als altres animals. Però aquesta paraula no és la
veu ja que, com diu l’autor, tots els animals posseeixen aquesta veu i són
capaços de donar senyals. Aquesta paraula és la capacitat de poder comunicar-se
i tractar temes com la justícia o el propi bé.
És
per això, que Aristòtil qualifica als homes com éssers polítics i cívics per
naturalesa i amb la capacitat de poder comunicar-se amb els altres a través de
les paraules.
