2. “Penseu per què dic aquestes coses; vaig a mostrar-vos d’on ha sortit
aquesta falsa opinió sobre mi. Així doncs, després de sentir jo aquestes
paraules reflexionava així: «Què diu realment el déu i què indica en enigma? Jo
tinc consciència que no sóc savi, ni poc ni molt. Què és el que realment diu en
afirmar que jo sóc molt savi? Sens dubte, no menteix; no li és lícit.» I durant
molt de temps vaig estar jo confús sobre el que en veritat volia dir. Més tard,
a contracor em vaig inclinar a una investigació de l’oracle de la manera
següent. Em vaig dirigir a un d’aquells que semblaven ser savis, en l’idea de
que, si en alguna part era possible, allí refutaria el vaticini i demostraria a
l’oracle: «Aquest és més savi que jo i tu deies que ho era jo.» Ara bé, en
examinar a aquest -perquè no necessito citar-lo amb el seu nom, era un polític
aquell amb què vaig estar indagant i dialogant- vaig experimentar el següent,
atenesos: em va semblar que moltes altres persones creien que aquest home era
savi i, especialment, ho creia ell mateix, però que no ho era. A continuació
intentava jo demostrar-li que ell creia ser savi, però que no ho era. A
conseqüència d’això, em vaig guanyar l’enemistat d’ell i de molts dels
presents. En retirar-me d’allí raonava a soles que jo era més savi que aquell
home. És probable que ni
un ni un altre sapiguem res que tingui valor, però aquest home creu saber
quelcom i no ho sap, en canvi jo, així com, en efecte, no sé, tampoc crec saber.
Sembla, doncs, que almenys sóc més savi que ell en aquesta mateixa petitesa,
que el que no sé tampoc crec saber-ho. A continuació em vaig encaminar cap a un
altre d’aquells que semblaven ser més savis que aquell primer i vaig treure’n
la mateixa impressió, i també allí em vaig guanyar l’enemistat d’ell i de molts
dels presents.”
Títol: Comparació de la saviesa.
Idees principals: Sócrates s'argumenta davant dels seus acusadors. Fa refèrencia a
l'oracle de Delfos que deia que Sócrates era el més savi del món. L'autor ens diu que ell no es considera un
savi tot i que l'oracle si ho diu. Per saber si era el més savi o no, va a fer
una investigació i aqui ens parla sobre un va veure que aquesta persona es
considerava un savi només perquè la gent deia que ho era. Era un ignorant, no
era conscient dels seus limits mentres que Sócrates saps que no sap res. Aixi
doncs, Sòcrates va anar a comparar-se amb un altre home va sortir amb la
mateixa conclusió que l'anterior.
Comentari: Aquest text és un fragment de l'Apologia de Sòcrates que va escriure Plató,
nascut al S.V. El context d'aquest text el trobem en que Sòcrates està sent
judjat pel poble i s'esta defenent. L'oracle de Delfos diu que Sòcrates és el
mes savi del món, el filòsof davant d'aquesta acusació intenta buscar algú més
savi que ell.
Per fer això, va a comparar-se amb un polític que tothom diu que es
savi. Ell mateix també s'ho creu. Sòcrates parla amb ell pero quan li diu la
veritat i li confesa al politic que en veritat no és tan savi com creu perquè
en el fons no sap res i ell es pensa que ho és. Amb la frase 'A conseqüència
d’això, em vaig guanyar l’enemistat d’ell i de molts dels presents.' ens diu
que com Sòcrates li diu la veritat al politic, ell es sent criticat.
La frase 'És probable que ni un ni un altre sapiguem res que tingui
valor, però aquest home creu saber quelcom i no ho sap, en canvi jo, així com,
en efecte, no sé, tampoc crec saber.' seria la més important del text perquè
ens diu com Sócrates es dona conta que ell es més inteligent que el politic i
que tots aquells que es consideren savis perquè si Sócrates no es considera un
savi i una persona que ho sap tot. A través d'aquesta ignorància pel saber
Sòcrates es fa més inteligent que els que es creuen savis només perquè la gran
majoria s'ho diuen. Per tan, no tot el que diu la gran majoria és la veritat.
