Dogmatisme

Sóc dogmàtica. ‘Què extrema!’ pensareu alguns de vosaltres. No ho sé, pot ser si que ho sóc però en el meu punt de vista aquest extrem es bo. Crec que el important del dogma es trobar la certesa, no tenir el dubte.

Ser dogmàtic significa tenir un sentit d’autoestima i un sentit també de seguretat en tu mateix. Comporta sentir-se segur amb tu mateix i capaç de defensar les teves pròpies idees, les quals tu penses que són les veritat absolutes. Poder prendre decisions, poder tenir conviccions fermes i poder arribar al coneixement absolut és el que ens fa ser humans. No es pot viure amb el dubte constant de saber si és o no és.

El oposat del meu punt de vista, el escepticisme, puc dir que tot i que les persones que ho defensen diuen que no es pot arribar a la veritat absoluta, en dir ‘no podem conèixer res’ ja estan afirmar una cosa, és a dir, estan dient que es veritat. Per tant, ja tenen un dogma. Amb això vull dir que tots tenim una part dogmàtica la qual estem totalment assegurats de que és la veritat.

Com a part negativa del dogmatisme i des de d’aquest punt de vista, podem dir que nosaltres podem sentir-nos superiors als altres per saber algun coneixement. També, tenim com a dolent la decepció que ens podem endur si trobem que aquesta veritat que nosaltres consideràvem com a total certa sigui falsa, per tant, el cop serà més dur.

Però a part de tot això, trobo més positiu ser dogmàtic que no ser-ho perquè si alguna persona es priva del coneixement en aquesta societat, on tenir una educació i un cert coneixement és quasi obligatori per a tot, és un fet negatiu.