Karl R. Popper: La lògica de la investigació científica

“Només admetré un sistema entre els científics o empírics si és susceptible de ser contrastat per l’experiència. Aquestes consideracions ens suggereixen que el criteri de demarcació que hem d’adoptar no és el de la verificabilitat, sinó el de la falsabilitat dels sistemes.
(…) Dit d’una altra manera: no exigiré que un sistema científic pugui ser seleccionat, d’una vegada per sempre, en un sentit positiu; però sí que sigui susceptible de selecció en un sentit negatiu per mitjà de contrastos i proves empíriques; ha de ser possible disfrutar per l’experiència un sistema científic empíric.
(Així, l’enunciat “plourà o no plourà aquí demà” no es considerarà empiríc, pel simple fet que no pot ser refutat; mentre que a aquest altre, “plourà aquí demà”, se l’ha de considerar empíric.)

(…) La meva proposta està basada en una asimetria(no hi ha cap enunciat verificable, tots han de ser falsables) entre la verificabilitat i la falsabilitat; asimetria que es deriva de la forma lògica dels enunciats universals. Aquests enunciats no són mai deduïbles d’enunciats singulars, però sí que poden estar en contradició amb aquests últims. En conseqüència, per mitjà d’inferències purament deductives (valent-se del modus tollens de la lògica clàssica) és possible argüir de la veritat d’enunciats singulars la falsedat d’enunciats universals.”

Karl R. Popper: La lògica de la investigació científica

Idees principals:
Aquest text de Karl Popper ens parla sobre els sistema que hem d'utilitzar envers a un enunciat científic. Ens proposa que en comptes d'utilitzar el sistema de verificabilitat, és a dir, el de verificar una hipòtesi, hem d'utilitzar el sistema de falsabilitat, el que comporta que si un enunciat és realment científic podrà ser refutat. Però, Popper ens diu que un enunciat científic pot ser verificat en aquell moment, però no ho podrà ser per sempre. Ens fa un clar exemple amb frases sobre la vida quotidiana i per últim ens diu que això ho ha dut a terme per la asimetria que ha trobat en la verificablitat i la falsabilitat. Ens diu que utilitzan enunciats singulars podem dur a terme el sistema de falsabilitat i refutar aquests enunciats universals. 
Títol: Sistema de falsabilitat en un enunciat científic. 

Diferents formes de conèixer

- Dogmatisme: El cel és blau i és la veritat absoluta.

- Escepticisme: El cel és blau perquè el veiem així pero no estem segurs.

- Irracionalisme: Sento que el cel és blau. 

- Relativisme i subjectivisme: El cel és blau per a mi però per en Joan no ho és. 

- Pragmatisme: El cel és blau perquè es fàcil per veure'l. 

- Criticisme: El cel és blau però vull demostrar-ho. 

Paul Karl Feyerabend

Paul Karl Feyerabend va nèixer a la ciutat de Viena, Àustria el dia 13 de gener de 1924 i va morir a Zuric, Suïssa l'11 de febrer 1994. Va ser un fiòsof de la ciència que va experimentar una evolució constant. Era popperià, antirracionalista, empirista, antiempirista, antipositivista i relativista. Tenia un grau d'anarquisime i era molt crític, d'aquí va crear l'anarquisme epistemològic. 

Utilitzava un llenguatge clar i expressiu perquè Feyerabend deia que els científics patien un llenguatge fred. Utilitzava amb freqüència cites de filòsofs marxistes com Lenin, Rosa de Luxemburg, etc. 

Va narrar la seva autobiografia que es deia Matant el temps, on deia que vivia en una profunda depressió. 

Mètodes científics

Mètode inductiu	Mètode deductiu	Mètode hipoteticodeductiu
-          Procés pel qual s’arriba a la conclusió amb generalització. -          Es parteix a partir d’exemples significatius. -          Estableix hipòtesis i avança el coneixement. -          Es poden trobar contra exemples. -          Parteix de casos singulars i n’extreu conclusions generals.	-          Considera que la conclusió és implícita en les premisses. -          La conclusió no és nova. -          Parteix del general i arriba fins el particular.	-          La ciència parteix de l’observació de fets i aquesta observació repetida de fenòmens s’extreien per inducció les lleis generals. -          Es crea una hipòtesis i l’has de verificar.

Fins a quin punt les matemàtiques ens parlen de veritat?

Mai he sigut una persona que li agraden les matemàtiques, no se'm donen gens bé. Sempre hi ha hagut aquell tòpic que les matemàtiques no serveixen per res dins del futur. 

Es diu que les matemàtiques són clares i precises i també vertaderes però des del meu punt de vista diria que tot enunciat matemàtic ha de dir la veritat a través de l'experiència, a través del demostrar que es veritat. Amb això de veritat em refereixo a també crear mètodes per poder demostrar-lo. 

Un enunciat matemàtic no ens pot dir la veritat fins que no puguis fer les operacions necessàries per poder dir: això es veritat.

Llavors, per a mi les matemàtiques diuen la veritat sempre i que es pugui demostrar que ho és, que és veritat.