“Només admetré un sistema entre els científics o empírics si és susceptible de ser contrastat per l’experiència. Aquestes consideracions ens suggereixen que el criteri de demarcació que hem d’adoptar no és el de la verificabilitat, sinó el de la falsabilitat dels sistemes.
(…) Dit d’una altra manera: no exigiré que un sistema científic pugui ser seleccionat, d’una vegada per sempre, en un sentit positiu; però sí que sigui susceptible de selecció en un sentit negatiu per mitjà de contrastos i proves empíriques; ha de ser possible disfrutar per l’experiència un sistema científic empíric.
(Així, l’enunciat “plourà o no plourà aquí demà” no es considerarà empiríc, pel simple fet que no pot ser refutat; mentre que a aquest altre, “plourà aquí demà”, se l’ha de considerar empíric.)
(…) La meva proposta està basada en una asimetria(no hi ha cap enunciat verificable, tots han de ser falsables) entre la verificabilitat i la falsabilitat; asimetria que es deriva de la forma lògica dels enunciats universals. Aquests enunciats no són mai deduïbles d’enunciats singulars, però sí que poden estar en contradició amb aquests últims. En conseqüència, per mitjà d’inferències purament deductives (valent-se del modus tollens de la lògica clàssica) és possible argüir de la veritat d’enunciats singulars la falsedat d’enunciats universals.”
Karl R. Popper: La lògica de la investigació científica
Idees principals:
Aquest text de Karl Popper ens parla sobre els sistema que hem d'utilitzar envers a un enunciat científic. Ens proposa que en comptes d'utilitzar el sistema de verificabilitat, és a dir, el de verificar una hipòtesi, hem d'utilitzar el sistema de falsabilitat, el que comporta que si un enunciat és realment científic podrà ser refutat. Però, Popper ens diu que un enunciat científic pot ser verificat en aquell moment, però no ho podrà ser per sempre. Ens fa un clar exemple amb frases sobre la vida quotidiana i per últim ens diu que això ho ha dut a terme per la asimetria que ha trobat en la verificablitat i la falsabilitat. Ens diu que utilitzan enunciats singulars podem dur a terme el sistema de falsabilitat i refutar aquests enunciats universals.
Títol: Sistema de falsabilitat en un enunciat científic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada