Etnocentrisme

“L’actitud més antiga (…) consisteix a rebutjar purament i simplement les formes culturals (morals, religioses, socials, estètiques), que són més allunyades d’aquelles amb les quals ens identifiquem. “Costums de salvatges”, “això nosaltres no ho fem pas”, “no ho haurien de permetre”, etc., i tantes altres reaccions grolleres que tradueixen aquest mateix estremiment, aquesta mateixa repulsió, en presència d’unes maneres de viure, de creure o de pensar que ens són estranyes. Era així com l’Antigor confonia tot allò que no participava de la cultura grega (més tard grecoromana) sota el mateix nom de bàrbar; després, la civilització occidental ha utilitzat el terme salvatge en el mateix sentit. Ara, darrera aquests epítets, es dissimula un mateix judici: és probable que el mot bàrbar es refereixi etimològicament a la confusió i a la inarticulació del cant dels ocells, oposades al valor expressiu del llenguatge humà; i salvatge, que vol dir “de la selva”, evoca també una mena de vida animal, per oposició a la cultura humana. En tots dos casos, hom refusa d’admetre el fet mateix de la diversitat cultural; hom prefereix de rebutjar fora de la cultura, a la natura, tot allò que no es conforma a la norma sota la qual hom viu (…). Aquesta actitud de pensament, en nom de la qual es rebutgen “els salvatges” (o tots els que hom decideix de considerar com a tals) fora de la humanitat, és justament l’actitud més característica i distintiva dels salvatges mateixos.”

Claude Lévi-Strauss: Raça i història

Claude Lévi-Strauss va ser un antropòleg francés que va néxier a Brusseles i va morir a Paris. Com a bon antropòleg va estudiar l'ésser humà i per tant, estudia les seves cultures. 

Aquest text  ens parla sobre una de les actituds de la societat davant del multiculturanisme, el etnocentrisme. Per explicar-nos de que tracta aquesta posició trobem la frase principal del text que és: consisteix a rebutjar purament i simplement les formes culturals (morals, religioses, socials, estètiques), que són més allunyades d’aquelles amb les quals ens identifiquem. Per tant, Lévi-Strauss ens defineix aquesta actitut com un rebuig a tot el que l'èsser humà no troba proper o semblant al que ell duu a terme. Després, ens parla de que aquesta teoria ha estat sempre utilitzada des de el món grec fins als dies d'avui. Els grecs i els romans tractaven a les cultures diferents com bàrbars i nosaltres avui en dia veiem com les persones que son etnocentriques tenen un rebuig a tot el que sigui una diversitat cultural. Al final del text, Claude Lévi-Strauss ens diu que en realitat aquests que rebutgen les altres actitus són els que realment obten per una actitud salvatge.