Estudiant
la filosofia de Sant Agustí la qual es mou al voltant del cristianisme, veiem
com al filòsof se li qüestiona perquè existeix la maldat en el món si la
creació de Déu tècnicament era tant bona i tant divina ja que partia del seu
intel·lecte. A partir d’aquí, Sant Agustí planteja dos tipus de mal. El primer
mal és el físic el qual descriu com un mal en privació el qual no ve donat de
Déu sinó que només és una absència. El segon mal és el moral que culpa d’aquest
mal a l’ésser humà ja que aquest no és perfecte. Aquest mal moral dóna al pecat
original donat en l’episodi de la poma d’Adam i Eva explicat a la Bíblia. Agustí
diu, per tant, que Déu com és tan bondadós ens ha creat lliures d’escollir si
pecar o no, és a dir, dóna un llibre albir.
A
partir d’aquesta teoria, jo crec que si Déu fos tant bo i piadós amb tots els
humans no permetria que un nen morís al part, que milers de persones morissin
de fam cada dia o que existissin malalties com el càncer o la sida. Es marca a
Déu com omniscient, omnipotent i un Déu com a sinònim d’amor. Si això fos cert,
Ell estaria disposat a poder arreglar tot el mal que hi ha al món i no deixar
que per el pecat que creen algun a conseqüència molta gent patís.
A més, Déu és el creador del món i aquesta creació, com ja hem dit, és una creació bona. Llavors, si aquesta creació es tant bona, per què Déu va deixar que existís la idea de mal?
Per
tant, pot ser que Déu no existeixi i només sigui un invent per aferrar-nos a
alguna creença o pot ser que Déu existeixi però no sigui tant piadós, bondadós
i omnipotent com el descriuen.
