Com es pot compatibilitzar l'existència de Déu amb l'existència del mal al món?

Estudiant la filosofia de Sant Agustí la qual es mou al voltant del cristianisme, veiem com al filòsof se li qüestiona perquè existeix la maldat en el món si la creació de Déu tècnicament era tant bona i tant divina ja que partia del seu intel·lecte. A partir d’aquí, Sant Agustí planteja dos tipus de mal. El primer mal és el físic el qual descriu com un mal en privació el qual no ve donat de Déu sinó que només és una absència. El segon mal és el moral que culpa d’aquest mal a l’ésser humà ja que aquest no és perfecte. Aquest mal moral dóna al pecat original donat en l’episodi de la poma d’Adam i Eva explicat a la Bíblia. Agustí diu, per tant, que Déu com és tan bondadós ens ha creat lliures d’escollir si pecar o no, és a dir, dóna un llibre albir.

A partir d’aquesta teoria, jo crec que si Déu fos tant bo i piadós amb tots els humans no permetria que un nen morís al part, que milers de persones morissin de fam cada dia o que existissin malalties com el càncer o la sida. Es marca a Déu com omniscient, omnipotent i un Déu com a sinònim d’amor. Si això fos cert, Ell estaria disposat a poder arreglar tot el mal que hi ha al món i no deixar que per el pecat que creen algun a conseqüència molta gent patís.

A més, Déu és el creador del món i aquesta creació, com ja hem dit, és una creació bona. Llavors, si aquesta creació es tant bona, per què Déu va deixar que existís la idea de mal? 

Per tant, pot ser que Déu no existeixi i només sigui un invent per aferrar-nos a alguna creença o pot ser que Déu existeixi però no sigui tant piadós, bondadós i omnipotent com el descriuen.