dimarts, 5 de maig del 2015

Adéu, filosofia!

Fins aquí ha arribat la meva etapa de fent l'assignatura de filosofia. Si comparo l'assignatura amb les altres d'aquest any, puc considerar-la com una de les meves preferides.

Si ho comparo amb l'any passat, aquest any filosofia m'ha arribat a agradar molt. He après, a part dels pensaments dels diferents filòsofs, a dubtar sobre el que creia dogmes i a dubtar sobre posicions que jo sempre havia defensat. 

Potser, el millor record que m'emporto de l'assignatura han estat els diferents debats que es van anar produint durant les classes i que em feien també aprendre que no tothom pensa igual i que si en una classe es poden crear diferents opinions, ja es pot imaginar a la resta del món. 

Història de la Filosofia m'ha fet dubtar fins i tot el que vull estudiar quan comenci el meu grau universitari, ficant-se així en una de les meves primeres opcions. 

En conclusió, comparat amb l'any passat, Filosofia és una de les meves assignatures preferides d'aquest any i m'encantaria poder seguint estudiant-la i conéixer tots aquells autors que no ens ha donat temps de tractar. 

diumenge, 3 de maig del 2015

John Stuart Mill: Sobre la llibertat





Encara que la societat no estigui fundada sobre un contracte, i encara que de res serveixi inventar un contracte per deduir d’ell les obligacions socials, no obstant això, tots aquells que reben la protecció de la societat li deuen quelcom per aquest benefici. El simple fet de viure en societat imposa a cadascú una certa línia de conducta cap als altres. Aquesta conducta consisteix, primer, en no perjudicar els interessos dels altres, o més aviat, certs interessos que, sigui per una disposició legal expressa, sigui per un acord tàcit, han de ser considerats com a drets; segon, a prendre cadascú la seva part (que ha de fixar-se segons principi equitatiu) dels treballs i els sacrificis necessaris per defensar a la societat o als seus membres de qualsevol dany o vexació. La societat té el dret absolut d’imposar aquestes obligacions a què voldrien prescindir d’elles. I això no és tot el que la societat pot fer. Els actes d’un individu poden ser perjudicials als altres, o no prendre en consideració suficient el seu benestar, sense arribar fins a la violació dels seus drets constituïts. El culpable pot llavors ser castigat per l’opinió amb tota justícia, encara que no ho sigui per la llei. Des del moment que la conducta d’una persona és perjudicial als interessos d’una altra, la societat té el dret de jutjar-la, i la pregunta sobre si aquesta intervenció afavorirà o no el benestar general es converteix en tema de discussió. Però no hi ha ocasió de discutir aquest problema quan la conducta d’una persona no afecta més que als seus propis interessos, o als dels altres en quant que ells ho volen (sempre que es tracti de persones d’edat madura i dotades d’una intel·ligència comuna). En tals casos hauria d’existir llibertat completa, legal o social, d’executar una acció i d’afrontar les conseqüències.  

Idees principals: Segons el text, Mil ens explica la seva teoria política sobre la llibertat del individu en relació amb l’estat. Per això, ens diu que tot i que som lliures hem de tenir unes normes a seguir per conviure en societat i que el límit de la nostra llibertat acaba on està la llibertat dels altre. Si aquesta llibertat en els meus actes no afecta a cap altre individu, l’Estat no pot reprimir-me. 

Comentari de text: Aquest fragment pertany al capítol IV de Sobre la Llibertat de l’autor britànic del S.XVIII, John Stuart Mill. Aquí, l’autor vol vincular el progrés dels individus al progrés social i vol demostrar que el canvi de cada persona depèn de la humanitat en conjunt. 
L’autor, durant el text, afirma que la societat no necessita d’un contracte social per formar un Estat i per a que els seus individus segueixin les seves obligacions. Però, el propi Mill, afirma que òbviament els individus reben protecció de la societat i que, per tant, estan en l’obligació d’acatar les normes.

És per això que mantenir una línia de conducta respecte als altres significa no perjudicar els interessos i les llibertats de les altres persones i a més, s’ha de defensar la societat de tota possible agressió. Diu Mill, doncs, que si el comportament d’algun individu altera els interessos dels altres, és la pròpia societat la que ha de jutjar a aquest individu, tot i que no sigui a través de la llei. 

Tot i això, diu Mill que mai ningú ha de ser jutjat si els seus actes no vulneren cap llibertat de l’altre. És a dir, si algú es diferent als altres individus de la societat no té perquè ser jutjat si els seus actes no afecten als altres. 

En conclusió, Mill, tot i que defensa les llibertats de cada persona afirma que aquesta llibertat i els nostres actes han d’estar lligats amb el benefici per la societat i que els nostres actes mai poden ser jutjats si aquests no afecten als interessos dels altres.