Encara que la societat
no estigui fundada sobre un contracte, i encara que de res serveixi inventar un
contracte per deduir d’ell les obligacions socials, no obstant això, tots
aquells que reben la protecció de la societat li deuen quelcom per aquest benefici.
El simple fet de viure en societat imposa a cadascú una certa línia de conducta
cap als altres. Aquesta conducta consisteix, primer, en no perjudicar els
interessos dels altres, o més aviat, certs interessos que, sigui per una
disposició legal expressa, sigui per un acord tàcit, han de ser considerats com
a drets; segon, a prendre cadascú la seva part (que ha de fixar-se segons
principi equitatiu) dels treballs i els sacrificis necessaris per defensar a la
societat o als seus membres de qualsevol dany o vexació. La societat té el dret
absolut d’imposar aquestes obligacions a què voldrien prescindir d’elles. I
això no és tot el que la societat pot fer. Els actes d’un individu poden ser
perjudicials als altres, o no prendre en consideració suficient el seu
benestar, sense arribar fins a la violació dels seus drets constituïts. El
culpable pot llavors ser castigat per l’opinió amb tota justícia, encara que no
ho sigui per la llei. Des del moment que la conducta d’una persona és
perjudicial als interessos d’una altra, la societat té el dret de jutjar-la, i
la pregunta sobre si aquesta intervenció afavorirà o no el benestar general es
converteix en tema de discussió. Però no hi ha ocasió de discutir aquest
problema quan la conducta d’una persona no afecta més que als seus propis
interessos, o als dels altres en quant que ells ho volen (sempre que es tracti
de persones d’edat madura i dotades d’una intel·ligència comuna). En tals casos
hauria d’existir llibertat completa, legal o social, d’executar una acció i d’afrontar
les conseqüències.
Idees principals: Segons el text, Mil ens explica la
seva teoria política sobre la llibertat del individu en relació amb l’estat.
Per això, ens diu que tot i que som lliures hem de tenir unes normes a seguir
per conviure en societat i que el límit de la nostra llibertat acaba on està la
llibertat dels altre. Si aquesta llibertat en els meus actes no afecta a cap
altre individu, l’Estat no pot reprimir-me.
Comentari de text: Aquest fragment pertany al capítol IV
de Sobre la Llibertat de l’autor
britànic del S.XVIII, John Stuart Mill. Aquí, l’autor vol vincular el progrés
dels individus al progrés social i vol demostrar que el canvi de cada persona depèn
de la humanitat en conjunt.
L’autor,
durant el text, afirma que la societat no necessita d’un contracte social per
formar un Estat i per a que els seus individus segueixin les seves obligacions.
Però, el propi Mill, afirma que òbviament els individus reben protecció de la
societat i que, per tant, estan en l’obligació d’acatar les normes.
És
per això que mantenir una línia de conducta respecte als altres significa no
perjudicar els interessos i les llibertats de les altres persones i a més, s’ha
de defensar la societat de tota possible agressió. Diu Mill, doncs, que si el
comportament d’algun individu altera els interessos dels altres, és la pròpia societat
la que ha de jutjar a aquest individu, tot i que no sigui a través de la llei.
Tot
i això, diu Mill que mai ningú ha de ser jutjat si els seus actes no vulneren
cap llibertat de l’altre. És a dir, si algú es diferent als altres individus de
la societat no té perquè ser jutjat si els seus actes no afecten als altres.
En
conclusió, Mill, tot i que defensa les llibertats de cada persona afirma que
aquesta llibertat i els nostres actes han d’estar lligats amb el benefici per
la societat i que els nostres actes mai poden ser jutjats si aquests no afecten
als interessos dels altres.
