Comentari de text (18) d'Aristòtil

18. L'home és un animal polític: Política, I, 2, 1252b-1253a.

"De tot això, doncs, en resulta manifest que la ciutat és una de les coses naturals i que l'home és, per naturalesa, un animal cívic, i que l'incívic per naturalesa, i no per atzar, certament és d'una condició inferior o bé és superior a l'home, com aquell que Homer recrimina: «sense clan, sense 1lei, sense llar»; i és que qui és així per naturalesa, alhora és també un àvid de guerra, com una peça aïllada en un tauler de dames. I el per què l'home és un animal cívic, més que no pas les abelles i qualsevol animal gregari, és evident. I és que la naturalesa -tal com diem- no fa res en va; i, entre els animals, l'home és l'únic que posseeix la paraula. La veu, en efecte, és senyal del dolor i del plaer, i per això es troba també en els altres animals (perquè la naturalesa d'ells va arribar fins a això: a tenir sensació de dolor i de plaer i a fer-se senyals d'aquestes coses els uns als altres); la paraula, però, és per a manifestar el que és convenient i el que és perjudicial, com també el que és just i el que és injust."

Idees principals: Aquest text d’Aristòtil ens planteja el home com un animal polític per naturalesa i el qual es superior a tots els altres éssers vius ja que com diu l’autor, posseeix la paraula, la qual és la màxima distinció dels homes amb els altres animals.

Un altre títol: El poder de ser cívic com a naturalesa

Comentari de text: Aquest fragment pertany al llibre Política dels escrits acromàtics de l’autor Aristòtil, un dels més influents en la historia de la filosofia.

Aquí, ens tracta la idea de l’home com a un ésser cívic per naturalesa, és a dir, ens presenta la seva Teoria sobre la sociabilitat humana. Ens diu que la persona que és incívica, és inferior a les altres ja que els individus estan agrupats en famílies que viuen a la polis, és a dir, que són polítics i el que donaria lloc a ser uns animals cívics.

A més, Aristòtil afirma que només l’home és l’ésser cívic ja que com diu ell en el text: “l'home és l'únic que posseeix la paraula”, és a dir, en certa manera col·loca als homes superiors als altres animals. Però aquesta paraula no és la veu ja que, com diu l’autor, tots els animals posseeixen aquesta veu i són capaços de donar senyals. Aquesta paraula és la capacitat de poder comunicar-se i tractar temes com la justícia o el propi bé.

És per això, que Aristòtil qualifica als homes com éssers polítics i cívics per naturalesa i amb la capacitat de poder comunicar-se amb els altres a través de les paraules.