Xoc de civilitzacions - Samuel Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"

Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4

"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".

Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

En el primer text ens presenta el xoc de civilitzacions del que parla Huntington. La globalització fa que moltes civilitzacions hagin de conviure i interactuar entre elles. No per el fet de que això succeeixi i perquè els éssers humans estem en contacte directe amb altres civilitzacions signifca que hem de ser intolerants o creure una superioritat de la teva propia civilització o cultura davant de les altres.

El segon text, del mateix llibre i autor, ens presenta aquesta ''universalitat'' que necesitem trobar. Huntington ens proposa una societat on moltes civilitzacions convisquin entre elles però que hi hagi uns valors mínims amb els que treballar. S'ha de respectar a les altres cultures però sense ser passius i deixar que es portin a terme actes denigrants cap a altres persones. 

Efecte de les xarxes socials a les revoltes de nord Àfrica

Al 2011 van començar les revoltes procedents d'Àfrica, exactament del nord. Molts joves s'han unit entre ells per dur a terme aquestes revoltes. Aquestes revoltes han estat provocades per la pobresa que estan patint, per la situació política que viuen i per la repressió que han estat vivint. Aquests nordafricans  principalment busquen una democràcia dins del seu país. 

Paisos com el Marroc, Argelia, Libia, Jordania, Aràbia Saudi, Oman o Siria estan seguint les revoltes que van veure que van tenir èxit dins de Tunis i d'Egipte. Les revoltes freqüents a Tunis van fer que caigués el president Ben Ali i els egipicis van fer que Mubarak, el president, abandonés el càrrec.

Però com s'ha extés aquesta revolució? Doncs podríem dir que amb la televisió, però no. Aquestes revolucions han estat incentivades per les xarxes socials. Molts homes han dut aquesta revolució a blogs, a Twitter i a Facebook. En aquesta última es feien les trobades dels joves per fer manifestacions i revoltes. Joves de totes les regions han utilitzat aquestes eines per fer les movilitzacions.

Per tant, tot i que es digui que les xarxes socials estan fent dany als humans podem veure que és depenent del ús que fem d'aquestes,ja que podem veure que si fas un ús positiu i organitzes a la gent per fer movilitzacions pots arribar a cambiar el futur del teu propi país. 
Font: ElPaís

Pautes culturals que hem rebut

Quan fem el procés de culturització obviament no prové del no res. Quan es crea una nova cultura és perquè hi ha diferents influències que afecten a una cultura. Aquesta cultura modifica aquestes influències i les va cambiant. 

Dins de la nostra cultura hem rebut moltes influències de diferents països. Em rebut pautes culturals alimentàries com la pizza, el frankfurt, les hamburgueses... També hem rebut pautes culturals en la bellesa, en l'estètica. Les altres cultures que més ens afecten són les que tenen les potències mundials. 

Es per això, que les cultures interactuen unes amb les altres i es donen pautes culturals les unes a les altres. Opino també que les cultures viuen en una difusió constant ja que és les potències mes fortes i les més poderoses les que van influint a sobre de les altres. 

Com m'he socialitzat?

Com a ésser humà he nascut socialitzada i haig de interioritzar la cultura que els meus pares, familiars i comunitat en la que visc m’han inculcat. Per tant, hi ha hagut un procés.

Quan vaig néixer vaig començar un desenvolupament en el qual em descobreixo com ha persona. La socialització comença quan els éssers humans tenim el contacte amb altres persones. En la meva opinió, els humans som socials per naturalesa perquè el que ens fa humans es la capacitat de cooperació i amb aquesta cooperació millorem com a persones.

A partir d’aquesta socialització es quan començo a buscar un lloc dins de la societat, un rol dins d’aquesta. Amb els anys anem progressant.

Tot i això, els grups socials en els que ens socialitzem poden variar i podem canviar de pensament però sempre hi haurà aquella acció de socialització.

En conclusió, ningú ens ensenya als éssers humans a socialitzar-nos amb els altres sinó que per instints tendim a comunicar-nos amb els altres. 

LA VERITAT - Amb Filosofia