Monisme materialista o Dualisme?

Monisme materialista	Dualisme
Demòcrit, Epicur, Josep Ferrater, etc.	Plató, Aristòtil i René Descartes.
La matèria està formada tota per àtoms per tant, el nostre cos sencer es matèria.	L’ésser humà a part del cos posseeix un principi immaterial anomenat ànima.
Els pensaments es poden explicar per una base material del cervell.	La part immaterial també participa en els processos mentals.

Des del meu punt de vista jo defensaria el dualisme, per tant crec que a part del nostre cos material, els humans posseïm un principi immaterial dins nostre, l’ànima.

És cert que tot nosaltres som matèria i la matèria no és eterna. Però per una altra banda crec que hi ha alguna cosa dins dels humans (el que vindria sent l’ànima) que ens fa completament diferents. Si poguéssim clonar a un individu igual que nosaltres tindríem el codi genètic absolutament igual però ens seguiríem distingint per alguna cosa, per algun tret.

Dins del dualisme però, no diria que cos i ànima estan units per accidents sinó que diria que l’ànima neix dins d’un cos i que llavors es quan es no mor tot i que aquest cos mori. Clar que els principi material i l’immaterial es poden separar però l’ànima ha de tenir algun moment en el que aparegui, al igual que ho fa el cos.

En conclusió, existeixen dos principis que ens componen als humans però realment l’ànima és capaç de superar qualsevol estudi físic i llavors, sense mètode científic és difícil arribar a una decisió sobre el nostre propi cos.

Definicions Tema 3

• Animal cultural: És diu de l'ésser humà ja que té necessitat per obrir-se a la cultura.
• Teoria de la sociabilitat natural: Ens diu que l'ésser humà és un animal sociable per natura, la societat ja forma part de l'ésser. 
• Contractualisme: Teoria que ens diu que l'ésser humà no és sociable per naturalesa sinó que se'n fa i per tan la societat és una construcció artificial. Per tant, la societat és un pacte. 
• Estat natural: L'estat en que els éssers humans són de màxima llibertat quan no han entrat en societat. 
• Socialització primària: procés que té com a objectiu introduir el subjecte en la societat i que es dóna sobretot a la infantesa amb influència de la familia i de l'escola.
• Resocialització: consisteix en interioritzar els continguts culturals d’una societat diferent d’aquella en la qual el subjecte s’ha socialitzat. 
• Status: posició que ocupa l’individu a la societat. Pot ser assignat o natural.
• Antropologia social: Estudia el comportament humà, les relacions socials i de parentiu, els símbols, els ritus, els costums i tradicions, és a dir, la cultura. Estudi científic de les cultures humanes. 
• Neoevolucionisme multilineal: Defensa que les cultures evolucionen amb diferents patrons de desenvolupament. 
• Civilització (Huntington): Agrupacio cultural de més abast, el nivell d'identitad cultural més ampli que pot distingir un ésser huma d'un altre. 
• Cultura: El conjunt de creences, coneixements, valors i artefactes que un determinat grup social accepta com a propis.
• Subcultura: Un grup de persones amb un conjunt de comportaments distintius que els diferencia en relació amb la cultura a la qual pertanyen. 
• Contracultura: és un moviment més o menys organitzat de revolta contra l’ordre establert i la cultura hegemònica. De forma més o menys violenta. 
• Nous moviments socials: organitzats al voltant d’internet i que tenen la capacitat de mobilitzar a través dels mitjans socials, tot vehiculant una sèrie d’ideologies. Aquests moviments han provocat revolucions i canviat governs.
• Etnocentrisme: És l’actitud o punt de vista en el qual analitzem les cultures d’acord amb els paràmetres de la cultura pròpia. Valorem les cultures sota el punt de vista de la nostra. Volem que les altres cultures s'adaptin a la nostra. 
• Relativisme cultural: Proposa analitzar les cultures d’acord amb els paràmetres de cadascuna d’elles i no a partir d’una cultura aliena. No promou el diàleg entre cultures sinó que defensa que cadascuna es quedi tancada en els seus valors, i implica diferents riscos. Demana tolerància a totes les cultures. 
• Interculturanisme: Parteix del respecte i la tolerància envers les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural pel fet que defensa la trobada de les cultures en condicions d’igualtat a partir d'una moralitat mínima. 
• Multiculturalisme: El fet de que en una societat visquin diverses cultures. 
• Universalisme: Fomenta una ètica mínima que tothom hauria de cumplir, per tant, unes normes morals universals. 
• Xenofòbia: Odi i hostilitat cap als estrangers. 

Etnocentrisme

“L’actitud més antiga (…) consisteix a rebutjar purament i simplement les formes culturals (morals, religioses, socials, estètiques), que són més allunyades d’aquelles amb les quals ens identifiquem. “Costums de salvatges”, “això nosaltres no ho fem pas”, “no ho haurien de permetre”, etc., i tantes altres reaccions grolleres que tradueixen aquest mateix estremiment, aquesta mateixa repulsió, en presència d’unes maneres de viure, de creure o de pensar que ens són estranyes. Era així com l’Antigor confonia tot allò que no participava de la cultura grega (més tard grecoromana) sota el mateix nom de bàrbar; després, la civilització occidental ha utilitzat el terme salvatge en el mateix sentit. Ara, darrera aquests epítets, es dissimula un mateix judici: és probable que el mot bàrbar es refereixi etimològicament a la confusió i a la inarticulació del cant dels ocells, oposades al valor expressiu del llenguatge humà; i salvatge, que vol dir “de la selva”, evoca també una mena de vida animal, per oposició a la cultura humana. En tots dos casos, hom refusa d’admetre el fet mateix de la diversitat cultural; hom prefereix de rebutjar fora de la cultura, a la natura, tot allò que no es conforma a la norma sota la qual hom viu (…). Aquesta actitud de pensament, en nom de la qual es rebutgen “els salvatges” (o tots els que hom decideix de considerar com a tals) fora de la humanitat, és justament l’actitud més característica i distintiva dels salvatges mateixos.”

Claude Lévi-Strauss: Raça i història

Claude Lévi-Strauss va ser un antropòleg francés que va néxier a Brusseles i va morir a Paris. Com a bon antropòleg va estudiar l'ésser humà i per tant, estudia les seves cultures. 

Aquest text  ens parla sobre una de les actituds de la societat davant del multiculturanisme, el etnocentrisme. Per explicar-nos de que tracta aquesta posició trobem la frase principal del text que és: consisteix a rebutjar purament i simplement les formes culturals (morals, religioses, socials, estètiques), que són més allunyades d’aquelles amb les quals ens identifiquem. Per tant, Lévi-Strauss ens defineix aquesta actitut com un rebuig a tot el que l'èsser humà no troba proper o semblant al que ell duu a terme. Després, ens parla de que aquesta teoria ha estat sempre utilitzada des de el món grec fins als dies d'avui. Els grecs i els romans tractaven a les cultures diferents com bàrbars i nosaltres avui en dia veiem com les persones que son etnocentriques tenen un rebuig a tot el que sigui una diversitat cultural. Al final del text, Claude Lévi-Strauss ens diu que en realitat aquests que rebutgen les altres actitus són els que realment obten per una actitud salvatge.