Monisme materialista o Dualisme?

Monisme materialista	Dualisme
Demòcrit, Epicur, Josep Ferrater, etc.	Plató, Aristòtil i René Descartes.
La matèria està formada tota per àtoms per tant, el nostre cos sencer es matèria.	L’ésser humà a part del cos posseeix un principi immaterial anomenat ànima.
Els pensaments es poden explicar per una base material del cervell.	La part immaterial també participa en els processos mentals.

Des del meu punt de vista jo defensaria el dualisme, per tant crec que a part del nostre cos material, els humans posseïm un principi immaterial dins nostre, l’ànima.

És cert que tot nosaltres som matèria i la matèria no és eterna. Però per una altra banda crec que hi ha alguna cosa dins dels humans (el que vindria sent l’ànima) que ens fa completament diferents. Si poguéssim clonar a un individu igual que nosaltres tindríem el codi genètic absolutament igual però ens seguiríem distingint per alguna cosa, per algun tret.

Dins del dualisme però, no diria que cos i ànima estan units per accidents sinó que diria que l’ànima neix dins d’un cos i que llavors es quan es no mor tot i que aquest cos mori. Clar que els principi material i l’immaterial es poden separar però l’ànima ha de tenir algun moment en el que aparegui, al igual que ho fa el cos.

En conclusió, existeixen dos principis que ens componen als humans però realment l’ànima és capaç de superar qualsevol estudi físic i llavors, sense mètode científic és difícil arribar a una decisió sobre el nostre propi cos.