Comentari d'Heràclit

“Els contraris s’harmonitzen, i de la diversitat ens resulta més bella l’harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia”

“Després d’escoltar el logos, i no a mi, és més savi reconèixer que totes les coses en són una”

“La guerra és el pare i el rei de totes les coses; els uns, els mostra com a déus, els altres, com a homes; mentre els uns els fa esclaus, els altres els fa lliures”

“El camí que puja i el que baja és un i el mateix”

Aquests quatre fragments perteneixen al subgènere literari que Heràclit crea, l’aforisme. Són fragments molt breus que contenen pensaments molt profunts. De les dues tesis que té la teoria d’Heràclit, en aquests fragments ens centrariem més en la segona. Aquesta segona tesi ens diu que hi ha una unitat i una lluita de contraris, és a dir, que una cosa es converteix en la seva contrària. Veiem com, per exemple, ens parla en el primer fragment de “l’harmonia i la discòrdia”, en el tercer ens parla de “esclaus i lliures” i en l’ultim de un “camí que puja i baixa”. En tots aquests, hi trobem una contraposició, uns contraris. Heràclit diu, també, que aquests dos contraris es necessiten l’un per l’altre perquè així la naturalesa tingui sentit. 

Tot i així, Heràclit ens fa la menció de que les coses canvien però hi una una cosa que no canvia ja que els contraris se succeeixen en un ordre, el que coneixem per logos. Aquest logos, uneix les coses. Per tant, quan diu “Després d’escoltar el logos, i no a mi, és més savi reconèixer que totes les coses en són una” vol dir que entenem el logos com la dialèctica de contraris que es necessiten.

Heràclit, per tant, ens presenta una oposició entre dues coses i d’aquell conflicte apareix el sentit de les coses.