Comentari de text de Parmènides

“Només queda un discurs possible: l'ésser és. I tot ens mostra que ha estat inengendrat i que no és moridor, car és únic, immòbil i sense fi. Mai va ser ni serà, ja que ara és, alhora, complet, un, continu. Si no, ¿quin origen li atribuiries? Com, d'on hauria sorgit? No permetré que diguis o pensis res del que no és, perquè no és expressable ni pensable que no sigui. Doncs, ¿quina necessitat l'hauria impulsat a créixer abans o després si procedís del no-res? Per tant, cal que sigui absolutament o que no sigui. Mai la força de la creença permetrà que juntament al que aquests pugui haver alguna cosa que arribi a ser a partir del que no és. Per això, la Justícia no permet arribar a ser o perir, com si hagués relaxat les seves cadenes, sinó que, al contrari, les manté fermes. Veredicte sobre el cas: o és o no és. Certament, ja està decidit com és necessari- que una via és impensable i inexpressable (perquè no és una veritable via), però que l'altra, tal com és, és autèntica."

Idees principals: En aquest text de Parmènides, ell ens exposa la seva teoria sobre l'ésser. Ens diu que l'ésser és i no pot no ésser. Si és per tant es que mai ha nascut ni mai morirà i si ho fa es perquè mai ha estat ésser. Pel que fa al no-ésser, Parmènides diu que el no-ésser no es pot expressar ni pensar ja que no és. 

Comentari de text: Aquest text pertany al filòsof Parmènides, filòsof presocràtic nascut a la Segona meitat del S.VI aC i morí a la primera meitat del S.V aC. 

En aquest text ens parla de la seva teoria de l'ésser. Parmènides defensa una unica realitat que anomena com ésser. El filòsof afirma que "l'ésser és i el no-ésser no és". Com ens diu en aquest text l'ésser és "inengendrat, únic, no mor, immòbil i sense fi". També afirma Parmènides que l'ésser és tot allò que pot ser pensat i que no es pot pensar en el no-res perquè el no res no pot ser pensat. 

Parmènides afirma que la realitat seria l'ésser i que el no-ésser no és res ni pot engendrar res.