Valoració de la filosofia platònica

Com molta gent ja sap, Plató és un dels filòsofs amb més influències i un dels més importants dins de la historia de la filosofia. 

Com a valoració de la seva filosofia trobo que és seguit de teories molt treballades i molt completes les quals poden ser debatides però tenen un gran pes per defensar-les. 

Pel que fa personalment, podria estar d'acord amb les teories que té dins de l'àmbit ètic i polític ja que són idees que es poden aplicar avui en dia. En el que descrepo seria en la teoria sobre els dos móns. Trobo que el món de les idees també pot ser essència i que no perquè no arribi a aquestes imatges amb la raó sinó de forma visible ha de ser fals o poc fiable. 

Per últim, trobo que la teoria del coneixement que té Plató està molt bé plantejada ja que el saber ha de ser objectiu i no subjectiu, però el bon filòsof també s'ha de basar en la opinió i ha de combinar-ho amb el saber. 

Plató i la política actual

Actualment, a Espanya, no estem en el millor moment polític. Cada dia que passa s'hi troben més i més casos de corrupció i podem veure com molts dels polítics van a buscar el seu interés comú abans que el col·lectiu ja que en teoria, estan allà per satisfer les necessitats d'un país. 

Per això trobo que la idea que té Plató sobre la política és totalment vàlida i que es podria dur a terme avui en dia. Plató diu que dins de la política s'ha de crear un vincle entre l'individu i l'Estat i que aquest últim té les mateixes necessitats que el ciutadà. Planteja una utopia, una ciutat perfecta. L'Estat perfecte, per tant, serà un marc ideal pels individus que els farà virtuosos. 

Plató, ademés, afirmava que qui havia de manar a cada ciutat Estat havien de ser els filòsofs que la relacionaria amb la part racional i és el que coneixem com la teoria del filòsof rei. Aquest filòsof com a governant no hauria de tenir propietat privada ni familia per dedicar-se plenament a l'Estat. Per altra banda tindriem els soldats i guerrers com la part irascible i per últim els treballadors, que com diu Plató, estan per cobrir les necessitats de l'Estat. 

Actualment s'hauria d'aplicar moltes d'aquestes idees de Plató ja que a molts governs veiem com arriben persones que realment no estan capacitades per governar ja sigui per manca de coneixement, per manca de poder de dialèctica, etc. Simplement s'uneixen a un grup polític i van pujan de càrrec fins ocupar un lloc important.  Es per això que seria necessari que la persona que ha de governar un Estat ha de ser una persona amb coneixement.

Qui sap si algun dia arribarà al poder una persona amb ampli coneixement de tots els temes possible, que buscu l'interés comú de tot l'Estat i no els seus propis. Una persona que arribi al poder simplement per amor a la política i per crear una ciutat ideal i tot i que tingui les seves ideologies, busqui el que desitja la majoria de persones d'un territori. 

Comentari de text (12) Plató

"L'ànima, doncs, essent immortal i havent nascut molts cops, i havent vist 

efectivament totes les coses, tant les d'ací com les de l'Hades, no hi ha res que 

no hagi après; de manera que no hi ha de què estranyar-se si és possible que 

recordi, no tan sols la virtut, sinó la resta de les coses que, per cert, abans 

també coneixia. Com la natura guarda parentiu amb si mateixa i com l'ànima 

ho ha après tot, res no impedeix que qui recordi una sola cosa -això que els 

homes anomenen aprendre-, trobi ell mateix totes les altres, si és valent i 

infatigable en la recerca. Car, en efecte, cercar i aprendre no són res més, en 

resum, que reminiscències." 

Idees principals: Plató aqui ens parla de l'ànima. Sobre aquest tema ens diu que l'ànima és immortal i que quan canvia de cos es normal que hi hagi elements que coneixi o que sapiga el que és la virtut ja que tot és après i no s'oblida. 

Comentari de text: Pel que fa a l'ànima, Plató té la teoria de que l'ànima va canviant de cos i que mentres ho fa, va aprenent coses com la virtut o altres idees en general. Ens parla de que tot el que és après es pot saber quan es troba en un altre cos. 

Ens compara aquesta idea amb la natura ja que aquesta "guarda parentiu amb si mateixa" i com l'ànima aprèn tot, ja trobi en les altres coses aquest record. Plató diu que el aprendre és la reminiscències de tot allò que ja va ser après i que trobar coses i aprendre que són, són fruit d'un record. 

Comentari de text (11) Plató

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà. 
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i 
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures 
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és 
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si. 
- Doncs sí, és ben bé així -observà. 
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la 
en la seva essència. 
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs. 
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i 
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement, 
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i 
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa 
Textos Plató imprimir Página 4 de 6d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o 
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'. 
- Això mateix." 

En aquest text del llibre V de la República, Plató ens planteja una altra idea de la seva obra filosòfica. Ens parla dels filòsofs. 

En el diàleg, planteja els que són veritablement filòsofs i els que no. Plató diu que els que són realment filòsofs es fixen en la veritat tal i com és i els que acullen a la bellesa com si és, com l'essència. Per altra banda, parla dels falsos filòsofs com aquells que tenen a veure l'opinió de bellesa i que es fixen, per tant, en les idees de bellesa oblidant d'aquesta manera obliden el que és la esséncia, és a dir, el que es realment la bellesa.

Per tant, Plató afirma que els filòsofs que no són realment filòsofs son aquells que saben apreciar les coses boniques però no poden arribar a coneixer la bellesa mentre que els filòsofs de veritat poden arribar al saber de la bellesa sense nutrir-se d'opinions. 

Comentaris textos Plató (9 i 10)

Idees principals: Aquest textos ens palren sobre el Mite de la Caverna creat per Plató on ens parla, a través d'una metàfora, del procés que passen uns homes des del món de les idees on tot són imatges falses fins al món intel·ligible, la veritat. 

Comentari de text: Aquests dos textos de Plató ens presenta dos móns: el món de les idees i el món intel·ligible. El primer d'aquests es tot allò que podem percebre a través de la vista, és a dir, les imatges que se'ns donen. El segon, és la veritat, i només es pot accedir a ella a través de la raó. 

Amb el Mite de la Caverna, Plató utilitza diferents metàfores per explicar-nos aquesta teoria. Ens parla d'uns homes dins d'una caverna els quals estan encadenats i al principi només veuen ombres (imatges falses) i objectes. Poc a poc, es van deslliurant de les cadenes i van sortint de la caverna fins a veure el Sol que equivaldria al món intel·ligible, a la idea de bé. Aquest procés, però, no és gens fàcil. Plató utilitza, per parlar del món de les idees, la metafora de les cadenes, de les ombres, del foc... per fer entendre que aquest primer món visible és com una pressó. 

Per tant, ens planteja un primer món conegut com món de les idees el qual es basa en imatges que no són reals mentre que després tenim el món intel·ligible que és la idea de bé que només s'hi podria accedir a través de la raó.