Idees principals: Aquest text de John Locke ens planteja el problema de que les lleis que un governant dur a terme no sempre són legitimes. Tot i que el poble ha escollit a aquest per poder electoral i no per poder diví ni dels déus, si aquest líder mana arbitràriament, la societat civil té tot el poder de rebel·lar-se contra el govern legítim i per tant, fer un retorn al que havia estat un estat anterior per tornar a imposar un poder polític diferent al establert prèviament.
Un altre títol: La rebel·lió contra el legítim
Comentari de text: Aquest fragment pertany al Segon Tractat Sobre el govern civil del filòsof empirista anglès
del S.XVII, John Locke. En aquest llibre Locke intenta desenvolupar la seva
teoria sobre la política.
En
aquest fragment John Locke ens presenta la seva teoria sobre la dissolució en
el govern. Ens planteja, doncs, una situació la qual caracteritza com a
freqüent ja que se’n poden extreure molts exemples durant la historia. Aquesta
situació es dóna quan un poble es veu amenaçat davant de la possible pèrdua de
la seva voluntat i es troba amb un govern (el qual és totalment legítim) que
comença a actuar arbitràriament, és a dir, a crear les lleis per al seu propi
benefici.
Al
contrari que altres autors que defensen al monarca com aquells que han estat
escollits per manar per elecció divina, Locke parla d’un líder que ha estat
escollit per el poble de forma legitima.
Locke,
diu, doncs, que el poble està possibilitat a rebel·lar-se davant d’aquesta usurpació
dels seus drets. No parla dels rebels com aquells que fan la revolució davant
de les lleis sinó el rebel, diu Locke, que és aquell governant que en comptes d’utilitzar
el poder per a protegir a la societat civil i l’han utilitzat de forma
contraria.
En
conclusió, Locke incita al poble a crear revolucions si les lleis promulgades
per aquells que governen legítimament són en contra de les seves llibertats per
així destruir els lligams i crear un nou govern polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada