Idees principals: Aquest text de John Locke ens planteja el problema de que les lleis que un governant dur a terme no sempre són legitimes. Tot i que el poble ha escollit a aquest per poder electoral i no per poder divà ni dels déus, si aquest lÃder mana arbitrà riament, la societat civil té tot el poder de rebel·lar-se contra el govern legÃtim i per tant, fer un retorn al que havia estat un estat anterior per tornar a imposar un poder polÃtic diferent al establert prèviament.
Un altre tÃtol: La rebel·lió contra el legÃtim
Comentari de text: Aquest fragment pertany al Segon Tractat Sobre el govern civil del filòsof empirista anglès
del S.XVII, John Locke. En aquest llibre Locke intenta desenvolupar la seva
teoria sobre la polÃtica.
En
aquest fragment John Locke ens presenta la seva teoria sobre la dissolució en
el govern. Ens planteja, doncs, una situació la qual caracteritza com a
freqüent ja que se’n poden extreure molts exemples durant la historia. Aquesta
situació es dóna quan un poble es veu amenaçat davant de la possible pèrdua de
la seva voluntat i es troba amb un govern (el qual és totalment legÃtim) que
comença a actuar arbitrà riament, és a dir, a crear les lleis per al seu propi
benefici.
Al
contrari que altres autors que defensen al monarca com aquells que han estat
escollits per manar per elecció divina, Locke parla d’un lÃder que ha estat
escollit per el poble de forma legitima.
Locke,
diu, doncs, que el poble està possibilitat a rebel·lar-se davant d’aquesta usurpació
dels seus drets. No parla dels rebels com aquells que fan la revolució davant
de les lleis sinó el rebel, diu Locke, que és aquell governant que en comptes d’utilitzar
el poder per a protegir a la societat civil i l’han utilitzat de forma
contraria.
En
conclusió, Locke incita al poble a crear revolucions si les lleis promulgades
per aquells que governen legÃtimament són en contra de les seves llibertats per
aixà destruir els lligams i crear un nou govern polÃtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada