El dret a la propietat és un dret natural?

Coneixem com a dret natural aquell conjunt de normes superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans. Pel que fa a la propietat privada, és aquell dret exclusiu d’una persona sobre una mercaderia tangible o intangible. 

Un cop ja es sap diferenciar el que és cada concepte, s’ha de plantejar si realment aquest dret a la propietat és un dret natural o és un dret que s’ha inculcat per la cultura humana. 

Locke defensava el fet de que el dret de la propietat s’incloïa dins dels drets naturals i que era un comportament que els humans ja dúiem de sèrie. En canvi, per a Marx, la propietat privada havia de restringir-se als béns de consum i la propietat de producció havia de ser col·lectiva.  

Personalment, considero que el dret a la propietat és un concepte edificat a partir de les lleis, tot i això, no podria posicionar-me a favor d’un estat de natura on l’ésser humà comparteix tot i no té un egoisme per a les seves coses. Penso, doncs, que el fet de que existeixi un dret a la propietat privada en una quantitat de països en el món és un dret natural ja que els humans hem considerat obligatòria la creació d’un seguit de lleis per a la seva regulació. 

Per tant, aquest dret a la propietat és propi en la naturalesa humana ja que ningú vol que tot aquell treball que ha realitzat durant un temps per aconseguir qualsevol bé sigui extret per a una altra persona.

En conclusió, l’ésser humà es podria considerar egoista per naturalesa davant de les seves propietats i gràcies a les lleis aquest dret a la propietat privada es regularia.