Sóc la mateixa que fa 5 anys?

Mentre que autors racionalistes com Descartes defensaven que el jo, el subjecte era totalment indestructible, altres autors com el empirista David Hume va afirmar que el jo no es manté i que l’únic que hi ha de cert són els canvis. El jo, per tant, és tan sols una ficció útil, un conjunt de percepcions que la ment és capaç de crear. 

Personalment, em posicionaria amb la perspectiva de Descartes però d’una manera una mica més crítica. Òbviament, els gustos, les aficions, la manera d’actuar, etc. és molt diferent de quan jo tenia 5 anys. També cal considerar que la edat no és la mateixa i el fet de créixer també implica un canvi davant de les meves actituds i davant de les meves perspectives.

 

Però tot i aquests canvis en les meves qualitats i en els meus pensaments, hi ha quelcom que no varia. Aquest quelcom és el jo, el fet de que jo abans pensava i dubtava i ara mateix ho segueixo fent. Potser les formes amb les confronto les situacions no són iguals però jo segueixo sent la mateixa persona, el mateix jo que fa 5 anys i d’aquí 5 anys ho seguiré sent. 

Per tant, el que veig es que en tots els canvis que comporta el fet de que la vida passi, l’únic que no canvia i del únic que no puc dubtar és del fet que estic pensant com ho feia fa anys i ho faré fins a la meva mort.