Origen de la societat

Què és més important, l'individu o l'Estat?

És veritat que sense societat, sense estat i sense una cultura els humans no seriem res ja que si et falta tot això és difícil créixer, comunicar-se i per tant, relacionar-se però també puc dir que cada un depèn de ell mateix i que per tant, si no hi ha individus no es pot crear una cultura o una societat.

Amb això vull dir que l’individu és més important que l’estat però no d’una manera extremista. L’individu és necessari per crear un estat i l’estat  no té perquè afectar a l’individu.

Com a altra punt, puc dir que l’individu és més rellevant perquè te llibertat de ser com vol ell mateix, fer el que li agrada i comunicar-se amb gent que ell creu convenient. En canvi, l’Estat és una societat on poden viure diferents individus amb mentalitats totalment diferents.

Per tan, no dic que hàgim de ser egoistes i possessius fins l’extrem de no fer res per l’Estat o no ajudar a la societat. S’ha de trobar el punt entremig on l’individu i l’Estat cooperin de forma conjunta. 

El show de Truman

La pel·lícula El show de Truman va ser estrenada al 1998. Parla de Truman, un home casat amb una infermera que viu a la ciutat de Seaheaven, la ciutat perfecta. Truman es fa gran i vol veure el món però troba que no pot sortir mai de la ciutat ja que la seva vida està totalment programada, però ell no ho sap. La seva familia, els seus veins, els seus amics, tothom està actuant per fer la vida sensera de Truman. 

El problema comença quan Truman vol sortir de la ciutat i obviament no pot perquè es un decorat. Ell es va donant conta que tot està sent molt extrany i va descobrint coses fins que al final troba la gran mentira que era la seva vida.

En la meva opinió, ha sigut una pel·lícula molt intensa. He trobat que això podria passar clarament a la nostra societat. El show de Truman veig que el podriem identificar amb El mite de la caverna. Truman té una realitat que per a ell sempre ha estat així però obviament no ho és, al igual que els homes que veient les ombres. Poc a poc va veient la llum i tot i que al principi no es creu que tota la seva vida era mentira al final troba la veritat i que la seva vida no havia tingut sentit, que era una realitat ficticia. 

Definicions Tema 2

·         Realisme ingenu: Posició del realisme que suposa que el coneixement és una reproducció exacta (fotogràfica podríem dir) de la realitat.

·         Idealisme immaterialista:  Tipus de idealisme que redueix la realitat a percepcions (el que és és ser percebut), per la qual cosa no hi ha matèria existent.  El seu autor és Berkeley.

·         Fenomen: Són les coses tal i com un mateix les pot percebre a través dels sentits.  Objecte d’experiencia possible.

·         Fenomenologia: És un corrent filosòfic encapçalat per Edmund Husserl que pretén conèixer el que són les coses en la seva presentació pura i simple a la consciència, al subjecte. 

·         Noema:  És l’objecte de la consciència.

·         Hermenèutica:  Pretén comprendre les accions humanes i la realitat històrica interpretant cada esdeveniment en la seva singularitat i intentant captar-ne el sentit.

·         Veritat com a correspondència:  La veritat, doncs, la podem entendre com una relació d’ajust entre aquests dos elements, anomenada correspondència o adequació.

·         Autoritat: Acceptem com a certa una afirmació perquè prové d’algú a qui concedim crèdit pel seu coneixement en un àmbit concret.

·         Utilitat: Un enunciat serà cert quan sigui beneficiós i útil per a nosaltres i ens permeti orientar-nos en la realitat.

·         Teoria coherentista:  Posa èmfasi en la coherència del sistema, entès com a conjunt de proposicions que se segueixen les unes de les altres sense contradicció. 

·         Pragmatisme:  Considera que la teoria de l’adequació és certa, però la interpreta considerant la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals. 

·         Consens:  És una acord fruit de Fet de cessions per ambdues bandes però amb l’enriquiment que suposa la discussió lliure i tolerant de les idees.

·         Acció comunicativa: Acció que s’utilitza per donar l’entesa entre dues persones o un grup. Acció orientada a la compressió. 

·         Contingent:  És una realitat en el sentit positiu i que alguna cosa és però pot deixar de ser.

·         Món-2 (Popper): Correspon a la realitat psíquica que diu que el  cert és la realitat dels pensaments, desigs, imaginacions... Món mental.

·         Realitat virtual: Són percepcions generades amb l’ajut d’un suport tècnic que ens donen una il·lusió de realitat física. 

Veritat, realitat, concordança

“Què s’entén habitualment per ≪veritat≫? La paraula ≪veritat≫, elevada i al mateix temps desgastada, quasi buida, fa al·lusió a allò que fa cert el que és cert. Què és quelcom cert? Diem, per exemple: ≪És una vertadera alegria col·laborar en l’èxit d’aquesta tasca≫. Pensem: és una alegria pura, real. El que és cert és real. D’acord amb això parlem d’or veritable a diferència del fals. L’or fals no és realment el que sembla. És només una ≪aparença≫ i, per tant, irreal…

No obstant això, no només una al·legoria real, a l’or autèntic i a tot ens d’aquesta espècie, els anomenem veritables, sinó que anomenem cert o fals, també i sobretot, els nostres enunciats sobre l’ens, que pot ser, ell mateix, segons la seva espècie, autèntic o inautèntic, i en la seva realitat així o d’una altra manera. Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia. També en aquest cas diem: concorda. Però ara no concorda la cosa, sinó la proposició. El cert, sigui una cosa vertadera o una proposició certa, és allò que concorda. Ser cert i veritat significa concordar i, per cert, de doble manera: d’una banda, la concordança d’una cosa del que es presumeix i, de l’altra, la coincidència d’allò esmentat en l’enunciat amb la cosa.

Martin Heidegger: De l’essència de la veritat

Autor: Martin Heidegger (Messkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany que destacà per a les aportacions en el camp de la metafísica així com per la seva intervenció en el naixement d'una nova visió filosòfica del món: l'existencialisme. Era un catòlic convençut i simpatitzava amb el feixisme hitlerià. L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament:

- Moment que se serveix de l'analítica existencial com a instrument o "prolegomen" per a una nova metafísica.

- Un segon període al qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.

Idees principals: Aquest text de Martin Heidegger ens parla sobre la diferència entre dir que alguna cosa és certa o falsa i dir que alguna cosa és veritat o mentira. Per explicar-nos aquestes idees ens fica diferents exemples. Ens diu la diferència entre el que es veritat i el cert. Ens diu també que el cert ha de concordar i que les propocicions no poden ser veritat, només certes.

Un altre títol per el text:  On és la veritat?