Heràclit vs. Parmènides

Heràclit	Parmènides
La seva teoria es basa en dues tesis: 1a) Tot canvia. 2a) Lluita de contraris.	La seva filosofia es presenta en un Poema (poema de Parmènides).
Les coses no són, sinó que esdevenen.	La seva teoria es basa en: introducció al·legòrica i les dues parts (la via de la veritat i la via d’opinió)
Crea la dialèctica.	Parmènides anomena a la realitat com l’esser que és etern, sempre és present, homogeni, immòbil, semblant a una esfera.
Les coses canvien però hi ha una cosa en el canvi (logos).	El tema de la Via de la Veritat és l’ésser, allò que és.
El logos uneix totes les coses i cada logos personal s’ha d’adaptar al logos general.	El tema de la via de l’Opinió ens parla sobre les aparences que no diuen l’autèntica veritat.
En la lluita de contraris, els contraris es necessiten per fer que les coses tinguin sentit.	Afirma que la realitat és estable (nega el canvi)
Defensa el monisme (un principi) dinàmic (que va canviant).	Defensa un monisme (un sol ésser) ontològic.
El principi és l’arkhé que és el foc. El foc ens permet explicar l’oposició de la natura i tot canvia amb el foc.	Tracta dos camins: -          És i no és no-ésser -          No és i cal que no sigui
	Crea l’ontologia (estudi de l’ésser)
	Crea dos principis: -          Identitat: A és igual a A -          No-contradicció: A no és no-A