Comentari de text (15) d'Aristòtil

15. El moviment i la deducció del primer motor immòbil: Física, Η (llibre VIII), 4-5, 255b35-256a20.

"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."

Idees principals: Aquest text del filòsof Aristòtil ens planteja la seva teoria sobre el primer motor immòbil. Ens la presenta parlant de que totes les coses es mouen i totes aquestes coses estan mogudes per unes altres, i aquestes altres per unes altres i així successivament. Però ens planteja també que com no podem arribar a l’infinit per veure tot el que es mou, és necessari que existeixi un primer motor el qual es mogui per si mateix i faci moure tot.

Un altre títol: La causa del moviment

Comentari de text: Aquest fragment pertany al llibre VIII de la Física d’Aristòtil, un filòsof descendent de Plató que va viure durant el S.IV aC i que la seva filosofia és una de les més influents durant tota la història de la filosofia.

En aquest text en concret, ens parla de la seva teoria sobre el motor immòbil. Aristòtil diu totes les coses es mouen, que tot està mogut per alguna cosa que a la vegada està moguda per una altra cosa i així infinitament. Ens parla del motor immòbil com allò que causa tot el moviment i que també fa el moviment com a causa final, és a dir, mou perquè és també la finalitat del moviment. Aristòtil ens presenta el exemple de una pedra que està moguda per un pal, aquest pal està moguda per el braç que està dirigit el seu moviment pel cos humà. Llavors, veiem clarament com la seva teoria s’aplica. Així es podria arribar a l’infinit per això afirma la existència de un primer motor immòbil, que es podria relacionar com a un ésser diví.

Ens parla de que el primer motor immòbil es mou per ell sol. A més, en la seva teoria ens parla de que aquest primer motor és un acte pur perquè no esta en potència. Però, el motor només mou, no té cura del món, no faria com un paper de Déu.

En conclusió, Aristòtil en aquest text ens parla de la seva teoria sobre el moviment i ens presenta un motor el qual crea el moviment de totes les coses i el qual es mou per si mateix.