Demostració de Déu i dels cossos: Renée Descartes

11. Déu com a substància infinita: Meditacions metafísiques, 3a.

"Amb el nom de Déu entenc una substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent, per la qual jo mateix i totes les altres coses que existeixen (si és que n’existeix cap) han estat creades i produïdes. Ara bé: tan grans i eminents són aquests avantatges que com més atentament els considero menys em convenço que la idea que en tinc pugui tenir el seu origen en mi. I, per consegüent, és necessari concloure de l’anteriorment esmentat que Déu existeix, ja que, si bé hi ha en mi la idea de substància, en ésser-ne jo una, no podria haver-hi en mi la idea d’una substància infinita, essent jo un ésser finit, si no hagués estat posada en mi per una substància que fos veritablement infinita."

12. Demostració de l'existència dels cossos: Meditacions metafísiques, 6a.

"Ara ja no em resta sinó examinar si hi ha coses materials: i certament sé que n’hi pot haver, almenys en tant que hom les considera com a l’objecte de les demostracions de la geometria, vist que d’aquesta manera jo les concebo molt clarament i distinta. Car, no hi ha dubte que Déu no té la potència de produir totes les coses que jo sóc capaç de concebre distintament; i jo mai no he considerat que li fos impossible de fer alguna cosa en la mesura que no trobava contradicció en poder-la concebre bé. [...] 

Ara bé, no essent Déu un enganyador, és clar que no m’envia aquestes idees immediatament per si mateix, [...] car no havent-me donat cap facultat per conèixer que això sigui així, sinó al contrari, una molt gran inclinació a creure que em són enviades o que procedeixen de les coses corporals, jo no veig com hom podria excusar-lo d’engany si, en efecte, aquestes idees procediren o foren produïdes per causes diferents de les coses corporals. Doncs cal confessar que les coses corporals existeixen."

Idees principals: Aquests dos textos de Renée Descartes ens intenta demostrar la existència de Déu i la existència dels cossos. Per a la primera, Descartes diu que la idea perfecte de Déu no la hem pogut crear els humans perquè som imperfectes, llavors ell ens la ha gravat a la ment. Pel que fa a les idees dels cossos, l’autor diu que la causa de les idees dels cossos ens venen donades per aquelles qualitats que podem concebre amb més d’un sentit. 

Un altre títol: La infinitat i les qualitats primàries

Comentari: Aquests textos pertanyen a l’autor racionalista del segle XVII, Renée Descartes.

A la seva filosofia, l’autor aconsegueix demostrar l’existència del jo, la de Déu i la dels cossos. Pel que fa a la de Déu, Descartes ens diu que la idea de Déu és igual a la idea d’infinita perfecció. Aquesta idea sobrepassa la realitat formal continguda en mi, és a dir, va més enllà del que sóc. Per tant, el jo no podria inventar-se aquesta idea ja que la imperfecció d’aquest no ho permet. Arriba a la conclusió, per tant, de que la idea un ésser perfecte i infinit ha de procedir d’un ésser màximament perfecte, que és Déu. La idea que tenim de Déu, per tant, ens la imposat Déu mateix i és una idea innata. 

Pel que fa al a demostració dels cossos, Descartes es pregunta quina és la causa. Diu que Déu ha donat la inclinació de la idea dels cossos i com Déu no em pot enganyar, significa que els cossos existeixen. Tot i això, l’únic real dels cossos són les qualitats primàries que són les que es poden percebre amb més d’un sentit, és a dir, són objectives.