Valoració personal de la filosofia de Descartes

Cada vegada que anem avançant a la filosofia, em trobo que m’identifico més amb el pensament dels filòsofs. Amb Descartes no ha estat menys. 

Tot i això, no veig que la seva filosofia em convenci del tot. Hi ha punts que mi trobo a favor, sobre tot en els àmbits que tracta temes més científics. Trobo que els seu mètode cartesià és una gran teoria i que parteixi de les ciències (matemàtiques, lògica, geometria...) fa que la seva filosofia sigui més esquemàtica. Una altra part de la seves teories que m’agrada és el dubte metòdic ja que és cert que per trobar la certesa s’ha de dubtar i és millor anar descartant mentires que no aprovant veritats que no ho són. 

El punt de la seva filosofia que no m’hi trobo ben situada és el fet de la seva intenció de demostrar el que són els cossos i la existència de Déu. Si a través del dubte havia trobat que la única certesa era el jo ja que el subjecte és el que dubte, el que pensa, el que nega, el que sent, etc. no veig lògic que intenti demostrar altres coses quan ja havia dit que la màxima certesa era el fet del jo. 

Un altre aspecte amb el que xoco seria el fet de l’ànima i el cos. En aquest aspecte potser jo em trobo d’un àmbit més materialista ja que no crec que cos i ànima existeixin per separat i penso que el fet de la mort d’una substància duria a la mort de l’altra. En aquest àmbit, l’únic amb el que coincidiria amb Descartes seria el fet de creure en el dualisme. 

Tot i això,  crec que la filosofia de Descartes segueix un ordre i que les fases i processos que duu a terme són totalment vàlids i ben estructurats.