Estat de natura: Locke vs. Hobbes

Per a conèixer la idea sobre l’estat de natura que presenta l’autor empirista Locke, ens hem de plantejar primerament el que Hobbes va exposar a la seva obra Leviathan. 

Per a Hobbes, l’estat de natura (que és una hipòtesi per entendre d’on prové les relacions socials) és un estat de guerra. Defineix a l’ésser en natura com a un ésser conflictiu el qual viu en una guerra de tots contra tots. És per això, doncs, que cal crear un Estat on tot home al perdre la llibertat se la cedeix al sobirà per a la seva protecció.

Per altra banda, Locke ens diu que aquest estat de natura es caracteritza per estar governat per la raó i composa un estat de llibertat i igualtat. Locke parla d’unes lleis naturals les quals manen en aquest estat i imposen a l’home per preservar la seva vida, la seva llibertat i els seus propis béns. Per tant, per a Locke la guerra no està present en aquest origen i es crea l’Estat per tal d’aprofundir les lleis naturals creant les lleis polítiques per a la protecció dels drets naturals amb més eficàcia.

 

Personalment, em sento més identificada amb la política de Hobbes que amb la de Locke. Penso que la segona teoria exposada es contradiu ja que si aquest estat de natura fos tant perfecte no seria necessari crear unes lleis polítiques. L’Estat, per tant, seria merament simbòlic i innecessari. En canvi, veig que en la teoria de Hobbes si que l’Estat tindria una funció més important ja que ajudaria a l’estat de natura a crear un ordre. Les lleis de l’Estat són necessàries per posar ordre a la vida social i sense elles, els éssers humans amb totes les llibertats es descontrolarien i crearien conflictes.