Tot el nostre coneixement comença amb l'experiència però no per això s'origina tot ell en l'experiència

Kant ens presenta en la seva teoria del coneixement un concepte que no havíem vist anteriorment en altres autors. Aquesta afirmació ens explica que tot el coneixement té el començament amb les impressions sensibles, és a dir, amb el que jo rebo a través dels sentits, les sensacions. Si només l’autor ens hagués formulat aquesta afirmació, podríem afirmar que Kant era empirista.

Tot i això, l’autor planteja una segona part dins l’oració. El fet que digui que no per el fet de que comenci en la experiència no significa que s’origini tot el coneixement en ella. Per tant, en el moment en el que jo capto allò que se’m ve donat sóc capaç posar quelcom, el que ell anomena com les forces a priori. 

Per tant, per a Kant el coneixement es transforma en una síntesi entre les sensacions i allò que nosaltres posem a través de la raó. 

Personalment, trobo que la unió que fa Kant està molt ben treballada. El fet de que sigui capaç de contrastar dues filosofies amb moltíssimes diferencies i aconsegueixi crear una teoria del coneixement molt raonable és un gran acte.