Després d’estudiar més profundament l’autor il·lustrat Kant, m’he topat en
que la seva filosofia és molt diferent al que m’esperava l’any passat d’ell. Fa
un any, en els meus apunts sobre les diverses teories filosòfiques veia que
Kant sempre deia allò que era el més coherent. Es mantenia entre un extrem i un
altre.
Després d’haver-lo estudiat no he rebutjat que no fos coherent ja que fins
ara, dels autors que hem estudiat, trobo que Kant és un dels més senats i més
realistes i que s’adapten més als nostres temps.
Tot i això, crec que la filosofia de Kant es converteix en quelcom massa
tècnic i que utilitza masses conceptes innecessaris que no són obligatoris de
mencionar. Penso, doncs que la seva filosofia no és simplifica sinó que busca
vocabulari massa específic i de vegades es fa difícil seguir.
La part amb la que m’he sentit més identificada és amb la critica a la metafísica.
Tot el que havíem portat estudiant, veia que la metafísica no tenia cap mena de
sentit perquè era allò que no es pot veure sense utilitzar la raó i per tant,
no es pot experimentar amb ella. Per tant, trobo que els arguments que dóna
Kant i la reflexió que fa sobre aquesta és brillant.
Per tant, de Kant m’emporto allò positiu i tots aquells temes que ha
tractat amb naturalitat i la coherència que tenia a l’hora de unir conceptes
però també penso que és un autor amb masses continguts feixucs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada