dimarts, 28 d’abril del 2015

L'utilitarisme altruista: John Stuart Mill



Esto lleva a una exacta estimación de lo que dicen nuestros objetantes sobre la posibilidad, y la obligación de obrar sin ser feliz. Incuestionablemente, es posible obrar sin ser feliz; lo hace involuntariamente el noventa por ciento de los hombres, aun en aquellas partes del mundo que están menos sumidas en la barbarie. Suelen hacerlo voluntariamente el héroe o el mártir, en aras de algo que aprecian más que su felicidad personal. Pero este algo ¿qué es, sino la felicidad de los demás, o alguno de los requisitos de la felicidad? Es noble la capacidad de renunciar a la propia felicidad o a sus posibilidades; pero, después de todo, este sacrificio debe hacerse por algún fin. No es un fin en sí mismo; y si se nos dice que su fin no es la felicidad, sino la virtud, yo pregunto: ¿Qué podría serlo mejor que la felicidad, si el héroe o el mártir no creyeran que habían de ganar para los otros la exención de un sacrificio semejante? ¿Se sacrificarían si creyeran que su renunciamiento a la felicidad personal no produciría más fruto que legar al prójimo una suerte igual a la suya, dejándolo también en la situación de la persona que ha renunciado a la felicidad? Se debe toda clase de honores a aquel que puede renunciar al goce personal de la vida, cuando con su renunciación contribuye dignamente a aumentar la felicidad del mundo. Pero el que lo hace, o pretende hacerlo, con otro fin, no merece más admiración que el asceta que está en el altar. Esta, quizá sea una alentadora prueba de lo que los hombres pueden hacer; pero, con toda seguridad, no es un ejemplo de lo que debieran hacer. 

Idees principals: Aquest fragment ens parla resumidament sobre l’utilitarisme que defensa John Stuart Mill. Ens presenta doncs el fet de que l’ésser humà faci actes sense ser ell mateix feliç. Diu Mill, doncs, que l’objectiu d’aquests “herois” o “màrtirs” es buscar quelcom que és superior a la seva felicitat, la felicitat dels altres. El sacrifici que fan aquests és dirigit a un fi que es la felicitat comuna i no pas la felicitat individual. 

Un altre títol: Utilitarisme altruista.

Comentari de text: Aquest fragment pertany a l’autor anglès del S.XIX, John Stuart Mill, un dels majors representants de l’utilitarisme. Entre les seves obres, s’hi destaquen Principis d’economia política, Sobre la llibertat, L’utilitarisme i La Servitud de les dones. 

En aquest text, Mill ens està parlant sobre el seu principi d’utilitat i sobre el que ell va anomenar “la major felicitat per al major nombre”. A diferència de Bentham, que defensava un utilitarisme individualista el qual s’identificava en satisfer el desig individual sense reprimir-lo, Mill ens parla sobre l’utilitarisme altruista. 

L’autor identifica la felicitat com el plaer i la manca de dolor. A més, ens parla de la satisfacció privada i l’interès públic. Ens accepta, doncs, que és més honorable obrar i sacrificar-te per a la felicitat conjunta que no per a la teva pròpia felicitat. 

La virtut més alta per a Mill, doncs, seria la capacitat de que un individu redueixi els seus propis actes a la recerca del màxim plaer per a la major quantitat de persones. 

En conclusió, la visió de l’utilitarisme que fa Mill s’identifica amb el fet de sacrificar-nos com a individus per a buscar la major felicitat per als altres.

divendres, 24 d’abril del 2015

Teoria del coneixement: John Stuart Mill




El pensament de Mill es basa sobretot en la lògica i en la ètica. Per explicar la primera d’aquestes, Mill va escriure Sistema de lògica deductiva i inductiva on exposa la seva teoria del coneixement empirista i fomentada en la sensació i associació d’idees. 

Mill parla de que tots els enunciat provenen dels empírics i que els axiomes també ha aparegut a partir de l’experiència. Per exemple, el principi de no-contradicció es deriva de l’observació de l’exclusió entre diferents fenòmens naturals. 

Podem arribar a enunciats generals vàlids a través de la inducció. A diferència d’Aristòtil, per a Mill, el nostre coneixement no capta allò únic comú als casos observats (forma o essència), sinó que el mateix procés de la inducció es basa en l’experiència: de les seqüencies regulars que ens ofereixen els sentits arribem a les lleis naturals i d’aquestes al principi general. 
Per a Mill, al contrari de Kant, el principi de causalitat no és una intuïció de l’enteniment o una categoria sinó la formulació inductiva d’aquesta uniformitat, ja que la noció de causalitat no l’hauríem format sense observar (l’aigua mulla, el foc crema...). La inducció, per tant, es aquella operació de la ment amb la qual inferim que, allò que sabem que és veritat, serà veritat en un o diversos casos individuals. 

Mill, per tant, redueix la lògica a processos mentals que deriven de la experiència i ha estat acusat de psicologisme inconsistent per alguns autors. 

Com no hi ha coneixement que no derivi de l’experiència, el que tenim a l’enteniment són simples noms d’allò que percebem. Mill defensa, per tant, un fenomenisme antirealista extremat i afirmar la existència d’una realitat en si és absurd ja que si el coneixement es limita als fenòmens, no hi ha sentit parlar d’un noümen com a la causa d’aquest fenomen.

dimecres, 15 d’abril del 2015

Quina posició política defenso?



Des de ben petits ens han ensenyat que dins de la política existeixen dos bàndols: els de dretes i els d'esquerres. A més, la imatge que ens donen d'un bàndol pot estar clarament afectada per la manera en com estudiem coses i com s'associen fanatismes que han dut a terme a conflictes amb un bàndol i l'altre.


Jo personalment, em defensaria a favor del liberalisme com el que hem vist de John Stuart Mill. Sobretot, m'hi veig identificada amb el liberalisme econòmic que s'adapta més als meus pensaments de lliure mercat amb una propietat privada i que es consideri la riquesa de cada individu. 

A part del apartat econòmic, trobo que el liberalisme tant polític com intel·lectual són uns dels criteris que s'haurien d'aplicar a moltes parts del món per així poder deixa a banda els despotismes i promoure un moviment de tolèriancia i respecte cap a les opinions alienes. 

No obstant, no m'espanta considerar-me com una persona de dretes. Em posiciono contràriament a tot allò que tingui a veure amb una igualtat social bàsicament perque considero que la igualtat és una barrera per al progrés.

Tot i això, a la pràctica tot es veu diferent. Normalment, no es pot dur a terme un liberalisme tal i com està marcat i hi ha conceptes que varien. Per això, se'm fa tant difícil poder posicionar-me 100% en una tendència política.