L’ètica
kantiana, al contrari que la seva teoria del coneixement, és racionalista. El
tema principal d’aquesta ètica és l’estudi de les formes a priori de la
decisió, és a dir, les condicions que fan possible que jo pugui escollir
moralment. Es considera, per tant, una ètica deontològica.
Aquest
tipus de moral és la que s’apropa al deure, és a dir, es fixa en el que és la
forma i no el contingut. Kant les critica tot dient que són interessades ja que
es deixen emportar per la finalitat.
Personalment,
trobo que aquesta ètica es totalment aplicable a la societat i que a més, seria
una gran idea que tothom actués tal i com Kant diu. Jo crec que el fet de que
Kant digui que haig d’actuar d’acord amb el deure i que es mogui per imperatius
categòrics, és a dir, Fes A, fa d’aquesta ètica una ètica desinteressada la
qual busca la independència de cada individu davant dels seus actes.
Les
lleis te les dones tu mateix i el fet de que obrem de tal manera que la norma
que busqui és la que l’altre segueixi ajuda a dur a terme una convivència
millor amb els altres individus en societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada