Heràclit vs. Parmènides

Heràclit	Parmènides
La seva teoria es basa en dues tesis: 1a) Tot canvia. 2a) Lluita de contraris.	La seva filosofia es presenta en un Poema (poema de Parmènides).
Les coses no són, sinó que esdevenen.	La seva teoria es basa en: introducció al·legòrica i les dues parts (la via de la veritat i la via d’opinió)
Crea la dialèctica.	Parmènides anomena a la realitat com l’esser que és etern, sempre és present, homogeni, immòbil, semblant a una esfera.
Les coses canvien però hi ha una cosa en el canvi (logos).	El tema de la Via de la Veritat és l’ésser, allò que és.
El logos uneix totes les coses i cada logos personal s’ha d’adaptar al logos general.	El tema de la via de l’Opinió ens parla sobre les aparences que no diuen l’autèntica veritat.
En la lluita de contraris, els contraris es necessiten per fer que les coses tinguin sentit.	Afirma que la realitat és estable (nega el canvi)
Defensa el monisme (un principi) dinàmic (que va canviant).	Defensa un monisme (un sol ésser) ontològic.
El principi és l’arkhé que és el foc. El foc ens permet explicar l’oposició de la natura i tot canvia amb el foc.	Tracta dos camins: -          És i no és no-ésser -          No és i cal que no sigui
	Crea l’ontologia (estudi de l’ésser)
	Crea dos principis: -          Identitat: A és igual a A -          No-contradicció: A no és no-A

Comentari de text de Parmènides

“Només queda un discurs possible: l'ésser és. I tot ens mostra que ha estat inengendrat i que no és moridor, car és únic, immòbil i sense fi. Mai va ser ni serà, ja que ara és, alhora, complet, un, continu. Si no, ¿quin origen li atribuiries? Com, d'on hauria sorgit? No permetré que diguis o pensis res del que no és, perquè no és expressable ni pensable que no sigui. Doncs, ¿quina necessitat l'hauria impulsat a créixer abans o després si procedís del no-res? Per tant, cal que sigui absolutament o que no sigui. Mai la força de la creença permetrà que juntament al que aquests pugui haver alguna cosa que arribi a ser a partir del que no és. Per això, la Justícia no permet arribar a ser o perir, com si hagués relaxat les seves cadenes, sinó que, al contrari, les manté fermes. Veredicte sobre el cas: o és o no és. Certament, ja està decidit com és necessari- que una via és impensable i inexpressable (perquè no és una veritable via), però que l'altra, tal com és, és autèntica."

Idees principals: En aquest text de Parmènides, ell ens exposa la seva teoria sobre l'ésser. Ens diu que l'ésser és i no pot no ésser. Si és per tant es que mai ha nascut ni mai morirà i si ho fa es perquè mai ha estat ésser. Pel que fa al no-ésser, Parmènides diu que el no-ésser no es pot expressar ni pensar ja que no és. 

Comentari de text: Aquest text pertany al filòsof Parmènides, filòsof presocràtic nascut a la Segona meitat del S.VI aC i morí a la primera meitat del S.V aC. 

En aquest text ens parla de la seva teoria de l'ésser. Parmènides defensa una unica realitat que anomena com ésser. El filòsof afirma que "l'ésser és i el no-ésser no és". Com ens diu en aquest text l'ésser és "inengendrat, únic, no mor, immòbil i sense fi". També afirma Parmènides que l'ésser és tot allò que pot ser pensat i que no es pot pensar en el no-res perquè el no res no pot ser pensat. 

Parmènides afirma que la realitat seria l'ésser i que el no-ésser no és res ni pot engendrar res. 

Comentari d'Heràclit

“Els contraris s’harmonitzen, i de la diversitat ens resulta més bella l’harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia”

“Després d’escoltar el logos, i no a mi, és més savi reconèixer que totes les coses en són una”

“La guerra és el pare i el rei de totes les coses; els uns, els mostra com a déus, els altres, com a homes; mentre els uns els fa esclaus, els altres els fa lliures”

“El camí que puja i el que baja és un i el mateix”

Aquests quatre fragments perteneixen al subgènere literari que Heràclit crea, l’aforisme. Són fragments molt breus que contenen pensaments molt profunts. De les dues tesis que té la teoria d’Heràclit, en aquests fragments ens centrariem més en la segona. Aquesta segona tesi ens diu que hi ha una unitat i una lluita de contraris, és a dir, que una cosa es converteix en la seva contrària. Veiem com, per exemple, ens parla en el primer fragment de “l’harmonia i la discòrdia”, en el tercer ens parla de “esclaus i lliures” i en l’ultim de un “camí que puja i baixa”. En tots aquests, hi trobem una contraposició, uns contraris. Heràclit diu, també, que aquests dos contraris es necessiten l’un per l’altre perquè així la naturalesa tingui sentit. 

Tot i així, Heràclit ens fa la menció de que les coses canvien però hi una una cosa que no canvia ja que els contraris se succeeixen en un ordre, el que coneixem per logos. Aquest logos, uneix les coses. Per tant, quan diu “Després d’escoltar el logos, i no a mi, és més savi reconèixer que totes les coses en són una” vol dir que entenem el logos com la dialèctica de contraris que es necessiten.

Heràclit, per tant, ens presenta una oposició entre dues coses i d’aquell conflicte apareix el sentit de les coses. 

Comentari Anaximandre de Millet

“D’allà on ve el naixement dels éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat, ja que es paguen mútuament penes i retribucions per llur injustícia segons l’orde del temps”

Aquest és l’únic fragment escrit que trobem de Anaximandre, un dels primers filòsofs que hi van haver. Aquest fragment, també, és el més antic trobat.

Com ja sabem, Anaximandre defensava que el principi de tot era l’apeiron i també afirmava que tot tornava a acabar a l’apeiron. Per això ens diu que tot i que el naixement dels éssers el trobem allà (a l’apeiron), també hi trobem la seva destrucció. Ens parla de un cicle, el qual coneixem com la Teoria de l’etern retorn. Tot el que l’apeiron crea passa una fase de conflicte i torna a destruir-se dins de l’apeiron.

Anaximandre diu que la realitat és un procés que es produeix en el temps i que és una oposició entre el Kosmos i el Kaos i un conflicte entre la justícia i la injustícia.  

Hola de nou.

Tornem a començar el curs, aquesta vegada de 2n de Batxillerat. Ens han canviat unes quantes assignatures i tot i que tornem a fer Filosofia, aquest any l'enfoquem cap a un altre lloc. L'any passat va començar la assignatura i la veritat es que em vaig espantar una mica perquè eren temaris que mai haviem fet o haviem tractat durant tota la ESO. Al final de curs, però, vaig adonar-me'n que era molt interessant i que no havia estat tant difícil. 

Tots els meus coneguts d'un any més sempre m'havien dit que l'assignatura de Filosofia de segon és molt més interessant ja que he tractes autor per autor i dècada per dècada. Sempre m'ha agradat molt la història així que espero que també se'm noti en aquesta assignatura.