Valoració personal de la filosofia d'Aristòtil

Tot i que em declarava molt a favor de la filosofia i teories de Plató, després de conèixer una mica més la visió que tenia el seu deixeble, Aristòtil, canvio una mica de mentalitat.

El fet que amb Aristòtil es revalori el món sensible em sembla un bon tem ja que en aquest aspecte discrepava amb Plató. Crec que el fet de que el món sensible sigui l’únic el qual existeix simplifica molt les coses i no cal arribar a un altre món (el món de les idees) per poder a percebre les coses reals.  

En una altra teoria sobre la filosofia aristotèlica que m’hi sento identificada amb el seu pensament i és la ètica de Aristòtil la qual tracta el bé com la felicitat i que per tant, dediquem la vida a buscar aquest fi que ens dóna la felicitat.

Però, tot i totes aquests encants a la seva filosofia, discrepo en la Teoria sobre el primer motor immòbil ja que, tot i que no nego en cap moment el que seria que tots els elements estan moguts per una altra cosa, no crec que existeixi cap motor immòbil el qual faci moure totes les coses i que actuï com a un Déu però sense intervenir-hi en el món.

En l’últim tema que discrepo és en la fe que té Aristòtil de que la Politeia és la millor forma de govern ja que no perquè sigui classe mitjana significa que no és corruptible i que no necessiten més un lloc arribat al poder.  

Comentari de text (18) d'Aristòtil

18. L'home és un animal polític: Política, I, 2, 1252b-1253a.

"De tot això, doncs, en resulta manifest que la ciutat és una de les coses naturals i que l'home és, per naturalesa, un animal cívic, i que l'incívic per naturalesa, i no per atzar, certament és d'una condició inferior o bé és superior a l'home, com aquell que Homer recrimina: «sense clan, sense 1lei, sense llar»; i és que qui és així per naturalesa, alhora és també un àvid de guerra, com una peça aïllada en un tauler de dames. I el per què l'home és un animal cívic, més que no pas les abelles i qualsevol animal gregari, és evident. I és que la naturalesa -tal com diem- no fa res en va; i, entre els animals, l'home és l'únic que posseeix la paraula. La veu, en efecte, és senyal del dolor i del plaer, i per això es troba també en els altres animals (perquè la naturalesa d'ells va arribar fins a això: a tenir sensació de dolor i de plaer i a fer-se senyals d'aquestes coses els uns als altres); la paraula, però, és per a manifestar el que és convenient i el que és perjudicial, com també el que és just i el que és injust."

Idees principals: Aquest text d’Aristòtil ens planteja el home com un animal polític per naturalesa i el qual es superior a tots els altres éssers vius ja que com diu l’autor, posseeix la paraula, la qual és la màxima distinció dels homes amb els altres animals.

Un altre títol: El poder de ser cívic com a naturalesa

Comentari de text: Aquest fragment pertany al llibre Política dels escrits acromàtics de l’autor Aristòtil, un dels més influents en la historia de la filosofia.

Aquí, ens tracta la idea de l’home com a un ésser cívic per naturalesa, és a dir, ens presenta la seva Teoria sobre la sociabilitat humana. Ens diu que la persona que és incívica, és inferior a les altres ja que els individus estan agrupats en famílies que viuen a la polis, és a dir, que són polítics i el que donaria lloc a ser uns animals cívics.

A més, Aristòtil afirma que només l’home és l’ésser cívic ja que com diu ell en el text: “l'home és l'únic que posseeix la paraula”, és a dir, en certa manera col·loca als homes superiors als altres animals. Però aquesta paraula no és la veu ja que, com diu l’autor, tots els animals posseeixen aquesta veu i són capaços de donar senyals. Aquesta paraula és la capacitat de poder comunicar-se i tractar temes com la justícia o el propi bé.

És per això, que Aristòtil qualifica als homes com éssers polítics i cívics per naturalesa i amb la capacitat de poder comunicar-se amb els altres a través de les paraules. 

Comentari de text (15) d'Aristòtil

15. El moviment i la deducció del primer motor immòbil: Física, Η (llibre VIII), 4-5, 255b35-256a20.

"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."

Idees principals: Aquest text del filòsof Aristòtil ens planteja la seva teoria sobre el primer motor immòbil. Ens la presenta parlant de que totes les coses es mouen i totes aquestes coses estan mogudes per unes altres, i aquestes altres per unes altres i així successivament. Però ens planteja també que com no podem arribar a l’infinit per veure tot el que es mou, és necessari que existeixi un primer motor el qual es mogui per si mateix i faci moure tot.

Un altre títol: La causa del moviment

Comentari de text: Aquest fragment pertany al llibre VIII de la Física d’Aristòtil, un filòsof descendent de Plató que va viure durant el S.IV aC i que la seva filosofia és una de les més influents durant tota la història de la filosofia.

En aquest text en concret, ens parla de la seva teoria sobre el motor immòbil. Aristòtil diu totes les coses es mouen, que tot està mogut per alguna cosa que a la vegada està moguda per una altra cosa i així infinitament. Ens parla del motor immòbil com allò que causa tot el moviment i que també fa el moviment com a causa final, és a dir, mou perquè és també la finalitat del moviment. Aristòtil ens presenta el exemple de una pedra que està moguda per un pal, aquest pal està moguda per el braç que està dirigit el seu moviment pel cos humà. Llavors, veiem clarament com la seva teoria s’aplica. Així es podria arribar a l’infinit per això afirma la existència de un primer motor immòbil, que es podria relacionar com a un ésser diví.

Ens parla de que el primer motor immòbil es mou per ell sol. A més, en la seva teoria ens parla de que aquest primer motor és un acte pur perquè no esta en potència. Però, el motor només mou, no té cura del món, no faria com un paper de Déu.

En conclusió, Aristòtil en aquest text ens parla de la seva teoria sobre el moviment i ens presenta un motor el qual crea el moviment de totes les coses i el qual es mou per si mateix. 

Comentari de text Plató (La República)

Idees principals: Aquest text ens parla de la posició dels artesans dins de la societat. Plató ens diu que qui és artesà, sempre serà artesà i les tasques que durà a terme sempre seran de artesà ja que no està preparat per a res més. 

Comentari de text: Dins de l'ètica platònica, trobem com Plató separa en tres classes a les persones i les divideix segons les virtuts: la part racional seria donada als filòsofs, que serien els governants, la part irascible seria pels guerres que fan les guerres mentre que la part concupiscible són tots els treballadors que fan les seves feines cap a l'Estat.

Aquest text ens parla precisament d'aquesta tercera part. Plató els inclou en aquest grup i en aquest grup només es farien les tasques del treball específic. Això ho fa Plató ja que si alguna persona es artesà doncs el seu treball de vida serà crear objectes i utensilis per a servir a l'Estat i rés més. 

Cada part d'aquesta organització farà la seva funció i també afirma que no tothom pot estar preparat per estar dins de la part irascible o de la part racional així que cadascú ha de treballar en el que sap.