Adéu, filosofia

Mai havíem fet filosofia i el més a prop que havíem estat de aspectes filosòfics havia sigut l’assignatura d’Ètica. Per tant, era una cosa totalment diferent al que havíem fet.

Encara me’n recordo del primer dia de classe quan el primer que ens van dir “Acabareu l’assignatura amb més dubtes que els actuals”. I és totalment cert.

Tenia por per no poder entendre el que l’assignatura demanava i però classe rere classe m’he endut una gran sorpresa. M’emporto una gran experiència d’aquest any de filosofia i tot i que al primer trimestre trobava que era una assignatura la qual em molestaria en quan a les notes. Però a partir del segon trimestre vaig trobar el gust de la filosofia i em va agradar bastant.

Per tant, espero que a segon sigui molt millor l’assignatura i com l’historia m’agrada i la filosofia m’ha agradat, n’estic segura que serà un bon any!

Definicions Tema 4

1. Antropologia Filosòfica: branca de la filosofia que s’ocupa de les preguntes relacionades amb l’ésser humà.
2. Monisme materialista: existeix únicament una realitat material que es basa en el cervell. Apareixen dos subgrups, el Monisme Fisicalista i el Materialisme Emergentista.
3. Dualisme Platònic: existeixen dues realitats, cos i ànima, les quals han sigut unides per accident. L’ànima és immortal mentre que el cos mor i desapareix. El cos és una gàbia per l’ànima.
4. Hilemorfisme: Aristòtil proposa una unió substancial, de tal manera que ambdós principis són inseparables i constitueixen una única realitat.
5. Dualisme Cartesià: blocblocbloc blocblocbloc blocblocbloc blocblocbloc blocblocbloc
6. Dualisme Interaccionista: ment autoconscient. El cervell pot explicar l’ànima.
7. Raó teòrica: basada en la pregunta “què puc saber?”. Es pot explicar per causes. Busca assumir la realitat.
8. Raó instrumental: es basa en l’acció de mitjans i fins. El coneixement és un instrument. Explota aquests coneixements per trobar l’èxit.
9. Raciovitalisme: parla de la raó com a sentit de vida. La raó i la vida són fonamentals per l’existència. Està sotmesa al temps.
10. Simpatia: capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre a una societat.
11. Persona (Boheci): substància individual de naturalesa racional.
12. Personalisme: corrent filosòfic que considera a l’ésser humà com a persona.
13. Dignitat eminent: la persona no té preu i no se subordina a les coses.
14. Ateisme: negació de l’existència de Déu, la qual és una creació cultural humana.
15. Panteisme: Déu existeix, però representat a la natura.
16. Teisme: creença en un Déu que intervé a l’univers que ell mateix va crear.
17. Agnosticisme: no es pot provar l’existència ni la inexistència de Déu.
18. Argument Ontològic: l’existència de Déu es pot demostrar per la raó.
19. Argument de l’aposta: hem d’apostar per l’existència de Déu perquè si reneguem d’ell ho perdem tot i si existeix no passa res.

L'existència de Déu

Saber si existeix un ésser superior o un Déu que ens controla és impossible. Qui descrobreix el que hi ha després de la mort obviament només són les persones que es moren i per això mai ningu ho ha esbrinat. 

Per això hi ha moltes diferents creences i personalment crec que no existeix cap Déu. Si fos veritat que existeixen deus que ens protegeixen i ens miren als humans no existiria ningun mal i la gent seria bona per naturalesa. Els humans no entrariem en guerra i no hi hauria gent passant-ho malament arreu del món. 

Mai es sap. Tot s'arribarà a saber després de la mort i potser estic equivocada i després de la vida s'arribarà al cel, al paradís. Però és llavors quan Déu s'ha d'adonar que és igual si creus en l'existència d'Ell o si has sigut bo durant la vida i has viscut de forma honrada. 

Redes: Joaquim Fuster

-          La memoria surge de la interconexión del cerebro

-          El motivo por el que una memoria es tan firme y tan solida el motivo principal son las circunstancias emocionales. Hay muchos tipos de memoria, memoria abstracta, memoria episódica se van ejercitando en el curso de la vida y así subsisten aunque también se van debilitando pero se van creando nuevas à el truco para adquirir nueva memoria es el ejercicio cerebral.

-          Las neuronas no mueren, disminuyen las conexiones entre ellas

-         Para tener un cerebro sano lo que debemos hacer es:

1.       Comer menos

2.       Deporte de forma regular à así segregamos substancias que repercuten en el cerebro

3.       Ejercicio mental todos los días à debemos estimular la mente con retos, por ejemplo aprender un idioma nuevo

4.       Viajar mucho à viajar requiere aprender y memorizar, adquirir percepciones y memoria nueva

5.       Vivir acompañado à tener relaciones buenas y constantes con los demás

6.       Adaptarse a los cambios à asumir los tiempos que corren

7.       Evitar el estrés crónico

8.       No fumar puede producir infartos cerebrales y la muerte de las neuronas

9.       Dormir bien à entre 7 y 8 horas de sueño reparador cada noche

10.   Evitar el apagón emocional

11.   Agradecimiento à agradecer todo

12.   Disfrutar de todas las pequeñas cosas

-          La red neuronal, sobre todo las de la corteza cerebral, son la base de todo el conocimiento y de toda la memoria  se forman a lo largo de la vida por la experiencia

-          La conciencia del conocimiento y de la memoria está en la red, en la agrupación

-          Las redes neuronales del conocimiento se forman por asociación todas ellas y comparten células à un grupo celular puede ser parte de muchas redes

-          El lenguaje escrito o hablado es un código relacional y no se pueden reducir a sus partes mínimas

-          El cerebro inhibe las memorias que no vienen al caso para dejar espacio y vitalidad a las que son importantes en aquel momento

-          Hay tres tipos de memoria: la memoria a largo plazo que es la que nos permite recordar, la memoria a corto plazo que nos hace retener y la memoria de trabajo que es un ingrediente fundamental de la inteligencia humana, enlaza lo que ocurre con los recuerdos

-          Estamos enlazados en dos ciclos de percepción/acción

-          La base del conocimiento surge de la interconexión de los distintos módulos cerebrales y éste es el que da lugar a la cognición

-          El alma está en la red del cerebro

Amb quina teoría es podía relacionar el que diu aquest neuroleg amb les que hem estudiat? Raona-ho. 

Crec que  Joaquim Fuster defensa clarament un monisme materialista. He arribat a aquesta conclusió perquè ell ens parla sobre les neures i les connexions cerebrals que posseeim els humans. Ens diu que totes les activitats que els humans tenim mentalment són processos i que no existeix ningun tipus de ànima ja que tot és material i no hi ha res inexistent a partir del cervell. 

Per tant, trobem que quan ens parla de la memòria i els records, Josep ens ho encercla tot a la ment, a les neurones i a les connexions sintàcticas. Ens parla també de la inteligencia humana i que aquesta fa que els humans podem associar els nostres pensaments amb els records que hem viscut. 

En conclusió, Joaquim ens defensa un monisme materialista, exactament el fisicalisme. 

Què és la identitat?

Seria molt difícil poder explicar el que és la identitat ja que hi ha moltes percepcions sobre aquesta paraula. En el meu parer, diria que la identitat és un concepte totalment abstracte. Crec, també, que la identitat és una cosa que pot ser allò que ens diferencia a una persona i a una altra però també pot ser aquell concepte que ens uneix als humans perquè la identitat és un sentiment de pertinença a un grup amb el qual comparteixes totes o la gran majoria de costums. Per tant, pots tenir identitat catalana, identitat francesa , etc.

És cert que la identitat només es troba en el món humà ja que els humans posseïm la cultura i és així com ens podem identificar amb nosaltres mateixos. Per això també els humans podem perdre la nostra identitat si ens sentim sota una pressió com va passar amb els presos dels nazis a la II Guerra Mundial. És per això, que en el moment que no tenim identitat es com sinó existíssim i com si res fos diferent d’una persona a una altra.

En conclusió, la identitat és aquell sentiment que ens permet sentir ser algú en el món i pertànyer a alguna forma de viure. 

Monisme materialista o Dualisme?

Monisme materialista	Dualisme
Demòcrit, Epicur, Josep Ferrater, etc.	Plató, Aristòtil i René Descartes.
La matèria està formada tota per àtoms per tant, el nostre cos sencer es matèria.	L’ésser humà a part del cos posseeix un principi immaterial anomenat ànima.
Els pensaments es poden explicar per una base material del cervell.	La part immaterial també participa en els processos mentals.

Des del meu punt de vista jo defensaria el dualisme, per tant crec que a part del nostre cos material, els humans posseïm un principi immaterial dins nostre, l’ànima.

És cert que tot nosaltres som matèria i la matèria no és eterna. Però per una altra banda crec que hi ha alguna cosa dins dels humans (el que vindria sent l’ànima) que ens fa completament diferents. Si poguéssim clonar a un individu igual que nosaltres tindríem el codi genètic absolutament igual però ens seguiríem distingint per alguna cosa, per algun tret.

Dins del dualisme però, no diria que cos i ànima estan units per accidents sinó que diria que l’ànima neix dins d’un cos i que llavors es quan es no mor tot i que aquest cos mori. Clar que els principi material i l’immaterial es poden separar però l’ànima ha de tenir algun moment en el que aparegui, al igual que ho fa el cos.

En conclusió, existeixen dos principis que ens componen als humans però realment l’ànima és capaç de superar qualsevol estudi físic i llavors, sense mètode científic és difícil arribar a una decisió sobre el nostre propi cos.

Definicions Tema 3

• Animal cultural: És diu de l'ésser humà ja que té necessitat per obrir-se a la cultura.
• Teoria de la sociabilitat natural: Ens diu que l'ésser humà és un animal sociable per natura, la societat ja forma part de l'ésser. 
• Contractualisme: Teoria que ens diu que l'ésser humà no és sociable per naturalesa sinó que se'n fa i per tan la societat és una construcció artificial. Per tant, la societat és un pacte. 
• Estat natural: L'estat en que els éssers humans són de màxima llibertat quan no han entrat en societat. 
• Socialització primària: procés que té com a objectiu introduir el subjecte en la societat i que es dóna sobretot a la infantesa amb influència de la familia i de l'escola.
• Resocialització: consisteix en interioritzar els continguts culturals d’una societat diferent d’aquella en la qual el subjecte s’ha socialitzat. 
• Status: posició que ocupa l’individu a la societat. Pot ser assignat o natural.
• Antropologia social: Estudia el comportament humà, les relacions socials i de parentiu, els símbols, els ritus, els costums i tradicions, és a dir, la cultura. Estudi científic de les cultures humanes. 
• Neoevolucionisme multilineal: Defensa que les cultures evolucionen amb diferents patrons de desenvolupament. 
• Civilització (Huntington): Agrupacio cultural de més abast, el nivell d'identitad cultural més ampli que pot distingir un ésser huma d'un altre. 
• Cultura: El conjunt de creences, coneixements, valors i artefactes que un determinat grup social accepta com a propis.
• Subcultura: Un grup de persones amb un conjunt de comportaments distintius que els diferencia en relació amb la cultura a la qual pertanyen. 
• Contracultura: és un moviment més o menys organitzat de revolta contra l’ordre establert i la cultura hegemònica. De forma més o menys violenta. 
• Nous moviments socials: organitzats al voltant d’internet i que tenen la capacitat de mobilitzar a través dels mitjans socials, tot vehiculant una sèrie d’ideologies. Aquests moviments han provocat revolucions i canviat governs.
• Etnocentrisme: És l’actitud o punt de vista en el qual analitzem les cultures d’acord amb els paràmetres de la cultura pròpia. Valorem les cultures sota el punt de vista de la nostra. Volem que les altres cultures s'adaptin a la nostra. 
• Relativisme cultural: Proposa analitzar les cultures d’acord amb els paràmetres de cadascuna d’elles i no a partir d’una cultura aliena. No promou el diàleg entre cultures sinó que defensa que cadascuna es quedi tancada en els seus valors, i implica diferents riscos. Demana tolerància a totes les cultures. 
• Interculturanisme: Parteix del respecte i la tolerància envers les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural pel fet que defensa la trobada de les cultures en condicions d’igualtat a partir d'una moralitat mínima. 
• Multiculturalisme: El fet de que en una societat visquin diverses cultures. 
• Universalisme: Fomenta una ètica mínima que tothom hauria de cumplir, per tant, unes normes morals universals. 
• Xenofòbia: Odi i hostilitat cap als estrangers. 

Etnocentrisme

“L’actitud més antiga (…) consisteix a rebutjar purament i simplement les formes culturals (morals, religioses, socials, estètiques), que són més allunyades d’aquelles amb les quals ens identifiquem. “Costums de salvatges”, “això nosaltres no ho fem pas”, “no ho haurien de permetre”, etc., i tantes altres reaccions grolleres que tradueixen aquest mateix estremiment, aquesta mateixa repulsió, en presència d’unes maneres de viure, de creure o de pensar que ens són estranyes. Era així com l’Antigor confonia tot allò que no participava de la cultura grega (més tard grecoromana) sota el mateix nom de bàrbar; després, la civilització occidental ha utilitzat el terme salvatge en el mateix sentit. Ara, darrera aquests epítets, es dissimula un mateix judici: és probable que el mot bàrbar es refereixi etimològicament a la confusió i a la inarticulació del cant dels ocells, oposades al valor expressiu del llenguatge humà; i salvatge, que vol dir “de la selva”, evoca també una mena de vida animal, per oposició a la cultura humana. En tots dos casos, hom refusa d’admetre el fet mateix de la diversitat cultural; hom prefereix de rebutjar fora de la cultura, a la natura, tot allò que no es conforma a la norma sota la qual hom viu (…). Aquesta actitud de pensament, en nom de la qual es rebutgen “els salvatges” (o tots els que hom decideix de considerar com a tals) fora de la humanitat, és justament l’actitud més característica i distintiva dels salvatges mateixos.”

Claude Lévi-Strauss: Raça i història

Claude Lévi-Strauss va ser un antropòleg francés que va néxier a Brusseles i va morir a Paris. Com a bon antropòleg va estudiar l'ésser humà i per tant, estudia les seves cultures. 

Aquest text  ens parla sobre una de les actituds de la societat davant del multiculturanisme, el etnocentrisme. Per explicar-nos de que tracta aquesta posició trobem la frase principal del text que és: consisteix a rebutjar purament i simplement les formes culturals (morals, religioses, socials, estètiques), que són més allunyades d’aquelles amb les quals ens identifiquem. Per tant, Lévi-Strauss ens defineix aquesta actitut com un rebuig a tot el que l'èsser humà no troba proper o semblant al que ell duu a terme. Després, ens parla de que aquesta teoria ha estat sempre utilitzada des de el món grec fins als dies d'avui. Els grecs i els romans tractaven a les cultures diferents com bàrbars i nosaltres avui en dia veiem com les persones que son etnocentriques tenen un rebuig a tot el que sigui una diversitat cultural. Al final del text, Claude Lévi-Strauss ens diu que en realitat aquests que rebutgen les altres actitus són els que realment obten per una actitud salvatge. 

Xoc de civilitzacions - Samuel Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"

Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4

"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".

Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

En el primer text ens presenta el xoc de civilitzacions del que parla Huntington. La globalització fa que moltes civilitzacions hagin de conviure i interactuar entre elles. No per el fet de que això succeeixi i perquè els éssers humans estem en contacte directe amb altres civilitzacions signifca que hem de ser intolerants o creure una superioritat de la teva propia civilització o cultura davant de les altres.

El segon text, del mateix llibre i autor, ens presenta aquesta ''universalitat'' que necesitem trobar. Huntington ens proposa una societat on moltes civilitzacions convisquin entre elles però que hi hagi uns valors mínims amb els que treballar. S'ha de respectar a les altres cultures però sense ser passius i deixar que es portin a terme actes denigrants cap a altres persones. 

Efecte de les xarxes socials a les revoltes de nord Àfrica

Al 2011 van començar les revoltes procedents d'Àfrica, exactament del nord. Molts joves s'han unit entre ells per dur a terme aquestes revoltes. Aquestes revoltes han estat provocades per la pobresa que estan patint, per la situació política que viuen i per la repressió que han estat vivint. Aquests nordafricans  principalment busquen una democràcia dins del seu país. 

Paisos com el Marroc, Argelia, Libia, Jordania, Aràbia Saudi, Oman o Siria estan seguint les revoltes que van veure que van tenir èxit dins de Tunis i d'Egipte. Les revoltes freqüents a Tunis van fer que caigués el president Ben Ali i els egipicis van fer que Mubarak, el president, abandonés el càrrec.

Però com s'ha extés aquesta revolució? Doncs podríem dir que amb la televisió, però no. Aquestes revolucions han estat incentivades per les xarxes socials. Molts homes han dut aquesta revolució a blogs, a Twitter i a Facebook. En aquesta última es feien les trobades dels joves per fer manifestacions i revoltes. Joves de totes les regions han utilitzat aquestes eines per fer les movilitzacions.

Per tant, tot i que es digui que les xarxes socials estan fent dany als humans podem veure que és depenent del ús que fem d'aquestes,ja que podem veure que si fas un ús positiu i organitzes a la gent per fer movilitzacions pots arribar a cambiar el futur del teu propi país. 
Font: ElPaís