Idees principals: Epicur

1. L'objectiu principal de la vida és trobar la felicitat. 
2. Epicur tractava la seva vida a base de plaers, però no plaers de la carn sinó plaers intel·lectuals.
3. Va crear una escola anomenada Jardí on es reunien molts grups familiars amb interesos comuns.
4. Per Epicur un dels trets més importants de la vida eren els amics. 
5. Aquesta felicitat la qual es busca durant la vida no la podriem trobar en els objectes materials. 
6. Per portar una vida feliç hi ha d'haver-hi tres claus: els amics, la capacitat de ser autosuficients i lliures i una vida ben analitzada.
7. Si es pot menjar un tros de pa i aigua i ja has passat la gana és millor que gastar-te els diners en un gran bufet. 
8. No per molts diners que tinguis la teva felicitat serà més elevada. 

Valoració personal de la filosofia d'Aristòtil

Tot i que em declarava molt a favor de la filosofia i teories de Plató, després de conèixer una mica més la visió que tenia el seu deixeble, Aristòtil, canvio una mica de mentalitat.

El fet que amb Aristòtil es revalori el món sensible em sembla un bon tem ja que en aquest aspecte discrepava amb Plató. Crec que el fet de que el món sensible sigui l’únic el qual existeix simplifica molt les coses i no cal arribar a un altre món (el món de les idees) per poder a percebre les coses reals.  

En una altra teoria sobre la filosofia aristotèlica que m’hi sento identificada amb el seu pensament i és la ètica de Aristòtil la qual tracta el bé com la felicitat i que per tant, dediquem la vida a buscar aquest fi que ens dóna la felicitat.

Però, tot i totes aquests encants a la seva filosofia, discrepo en la Teoria sobre el primer motor immòbil ja que, tot i que no nego en cap moment el que seria que tots els elements estan moguts per una altra cosa, no crec que existeixi cap motor immòbil el qual faci moure totes les coses i que actuï com a un Déu però sense intervenir-hi en el món.

En l’últim tema que discrepo és en la fe que té Aristòtil de que la Politeia és la millor forma de govern ja que no perquè sigui classe mitjana significa que no és corruptible i que no necessiten més un lloc arribat al poder.  

Comentari de text (18) d'Aristòtil

18. L'home és un animal polític: Política, I, 2, 1252b-1253a.

"De tot això, doncs, en resulta manifest que la ciutat és una de les coses naturals i que l'home és, per naturalesa, un animal cívic, i que l'incívic per naturalesa, i no per atzar, certament és d'una condició inferior o bé és superior a l'home, com aquell que Homer recrimina: «sense clan, sense 1lei, sense llar»; i és que qui és així per naturalesa, alhora és també un àvid de guerra, com una peça aïllada en un tauler de dames. I el per què l'home és un animal cívic, més que no pas les abelles i qualsevol animal gregari, és evident. I és que la naturalesa -tal com diem- no fa res en va; i, entre els animals, l'home és l'únic que posseeix la paraula. La veu, en efecte, és senyal del dolor i del plaer, i per això es troba també en els altres animals (perquè la naturalesa d'ells va arribar fins a això: a tenir sensació de dolor i de plaer i a fer-se senyals d'aquestes coses els uns als altres); la paraula, però, és per a manifestar el que és convenient i el que és perjudicial, com també el que és just i el que és injust."

Idees principals: Aquest text d’Aristòtil ens planteja el home com un animal polític per naturalesa i el qual es superior a tots els altres éssers vius ja que com diu l’autor, posseeix la paraula, la qual és la màxima distinció dels homes amb els altres animals.

Un altre títol: El poder de ser cívic com a naturalesa

Comentari de text: Aquest fragment pertany al llibre Política dels escrits acromàtics de l’autor Aristòtil, un dels més influents en la historia de la filosofia.

Aquí, ens tracta la idea de l’home com a un ésser cívic per naturalesa, és a dir, ens presenta la seva Teoria sobre la sociabilitat humana. Ens diu que la persona que és incívica, és inferior a les altres ja que els individus estan agrupats en famílies que viuen a la polis, és a dir, que són polítics i el que donaria lloc a ser uns animals cívics.

A més, Aristòtil afirma que només l’home és l’ésser cívic ja que com diu ell en el text: “l'home és l'únic que posseeix la paraula”, és a dir, en certa manera col·loca als homes superiors als altres animals. Però aquesta paraula no és la veu ja que, com diu l’autor, tots els animals posseeixen aquesta veu i són capaços de donar senyals. Aquesta paraula és la capacitat de poder comunicar-se i tractar temes com la justícia o el propi bé.

És per això, que Aristòtil qualifica als homes com éssers polítics i cívics per naturalesa i amb la capacitat de poder comunicar-se amb els altres a través de les paraules. 

Comentari de text (15) d'Aristòtil

15. El moviment i la deducció del primer motor immòbil: Física, Η (llibre VIII), 4-5, 255b35-256a20.

"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."

Idees principals: Aquest text del filòsof Aristòtil ens planteja la seva teoria sobre el primer motor immòbil. Ens la presenta parlant de que totes les coses es mouen i totes aquestes coses estan mogudes per unes altres, i aquestes altres per unes altres i així successivament. Però ens planteja també que com no podem arribar a l’infinit per veure tot el que es mou, és necessari que existeixi un primer motor el qual es mogui per si mateix i faci moure tot.

Un altre títol: La causa del moviment

Comentari de text: Aquest fragment pertany al llibre VIII de la Física d’Aristòtil, un filòsof descendent de Plató que va viure durant el S.IV aC i que la seva filosofia és una de les més influents durant tota la història de la filosofia.

En aquest text en concret, ens parla de la seva teoria sobre el motor immòbil. Aristòtil diu totes les coses es mouen, que tot està mogut per alguna cosa que a la vegada està moguda per una altra cosa i així infinitament. Ens parla del motor immòbil com allò que causa tot el moviment i que també fa el moviment com a causa final, és a dir, mou perquè és també la finalitat del moviment. Aristòtil ens presenta el exemple de una pedra que està moguda per un pal, aquest pal està moguda per el braç que està dirigit el seu moviment pel cos humà. Llavors, veiem clarament com la seva teoria s’aplica. Així es podria arribar a l’infinit per això afirma la existència de un primer motor immòbil, que es podria relacionar com a un ésser diví.

Ens parla de que el primer motor immòbil es mou per ell sol. A més, en la seva teoria ens parla de que aquest primer motor és un acte pur perquè no esta en potència. Però, el motor només mou, no té cura del món, no faria com un paper de Déu.

En conclusió, Aristòtil en aquest text ens parla de la seva teoria sobre el moviment i ens presenta un motor el qual crea el moviment de totes les coses i el qual es mou per si mateix. 

Comentari de text Plató (La República)

Idees principals: Aquest text ens parla de la posició dels artesans dins de la societat. Plató ens diu que qui és artesà, sempre serà artesà i les tasques que durà a terme sempre seran de artesà ja que no està preparat per a res més. 

Comentari de text: Dins de l'ètica platònica, trobem com Plató separa en tres classes a les persones i les divideix segons les virtuts: la part racional seria donada als filòsofs, que serien els governants, la part irascible seria pels guerres que fan les guerres mentre que la part concupiscible són tots els treballadors que fan les seves feines cap a l'Estat.

Aquest text ens parla precisament d'aquesta tercera part. Plató els inclou en aquest grup i en aquest grup només es farien les tasques del treball específic. Això ho fa Plató ja que si alguna persona es artesà doncs el seu treball de vida serà crear objectes i utensilis per a servir a l'Estat i rés més. 

Cada part d'aquesta organització farà la seva funció i també afirma que no tothom pot estar preparat per estar dins de la part irascible o de la part racional així que cadascú ha de treballar en el que sap. 

Valoració de la filosofia platònica

Com molta gent ja sap, Plató és un dels filòsofs amb més influències i un dels més importants dins de la historia de la filosofia. 

Com a valoració de la seva filosofia trobo que és seguit de teories molt treballades i molt completes les quals poden ser debatides però tenen un gran pes per defensar-les. 

Pel que fa personalment, podria estar d'acord amb les teories que té dins de l'àmbit ètic i polític ja que són idees que es poden aplicar avui en dia. En el que descrepo seria en la teoria sobre els dos móns. Trobo que el món de les idees també pot ser essència i que no perquè no arribi a aquestes imatges amb la raó sinó de forma visible ha de ser fals o poc fiable. 

Per últim, trobo que la teoria del coneixement que té Plató està molt bé plantejada ja que el saber ha de ser objectiu i no subjectiu, però el bon filòsof també s'ha de basar en la opinió i ha de combinar-ho amb el saber. 

Plató i la política actual

Actualment, a Espanya, no estem en el millor moment polític. Cada dia que passa s'hi troben més i més casos de corrupció i podem veure com molts dels polítics van a buscar el seu interés comú abans que el col·lectiu ja que en teoria, estan allà per satisfer les necessitats d'un país. 

Per això trobo que la idea que té Plató sobre la política és totalment vàlida i que es podria dur a terme avui en dia. Plató diu que dins de la política s'ha de crear un vincle entre l'individu i l'Estat i que aquest últim té les mateixes necessitats que el ciutadà. Planteja una utopia, una ciutat perfecta. L'Estat perfecte, per tant, serà un marc ideal pels individus que els farà virtuosos. 

Plató, ademés, afirmava que qui havia de manar a cada ciutat Estat havien de ser els filòsofs que la relacionaria amb la part racional i és el que coneixem com la teoria del filòsof rei. Aquest filòsof com a governant no hauria de tenir propietat privada ni familia per dedicar-se plenament a l'Estat. Per altra banda tindriem els soldats i guerrers com la part irascible i per últim els treballadors, que com diu Plató, estan per cobrir les necessitats de l'Estat. 

Actualment s'hauria d'aplicar moltes d'aquestes idees de Plató ja que a molts governs veiem com arriben persones que realment no estan capacitades per governar ja sigui per manca de coneixement, per manca de poder de dialèctica, etc. Simplement s'uneixen a un grup polític i van pujan de càrrec fins ocupar un lloc important.  Es per això que seria necessari que la persona que ha de governar un Estat ha de ser una persona amb coneixement.

Qui sap si algun dia arribarà al poder una persona amb ampli coneixement de tots els temes possible, que buscu l'interés comú de tot l'Estat i no els seus propis. Una persona que arribi al poder simplement per amor a la política i per crear una ciutat ideal i tot i que tingui les seves ideologies, busqui el que desitja la majoria de persones d'un territori. 

Comentari de text (12) Plató

"L'ànima, doncs, essent immortal i havent nascut molts cops, i havent vist 

efectivament totes les coses, tant les d'ací com les de l'Hades, no hi ha res que 

no hagi après; de manera que no hi ha de què estranyar-se si és possible que 

recordi, no tan sols la virtut, sinó la resta de les coses que, per cert, abans 

també coneixia. Com la natura guarda parentiu amb si mateixa i com l'ànima 

ho ha après tot, res no impedeix que qui recordi una sola cosa -això que els 

homes anomenen aprendre-, trobi ell mateix totes les altres, si és valent i 

infatigable en la recerca. Car, en efecte, cercar i aprendre no són res més, en 

resum, que reminiscències." 

Idees principals: Plató aqui ens parla de l'ànima. Sobre aquest tema ens diu que l'ànima és immortal i que quan canvia de cos es normal que hi hagi elements que coneixi o que sapiga el que és la virtut ja que tot és après i no s'oblida. 

Comentari de text: Pel que fa a l'ànima, Plató té la teoria de que l'ànima va canviant de cos i que mentres ho fa, va aprenent coses com la virtut o altres idees en general. Ens parla de que tot el que és après es pot saber quan es troba en un altre cos. 

Ens compara aquesta idea amb la natura ja que aquesta "guarda parentiu amb si mateixa" i com l'ànima aprèn tot, ja trobi en les altres coses aquest record. Plató diu que el aprendre és la reminiscències de tot allò que ja va ser après i que trobar coses i aprendre que són, són fruit d'un record. 

Comentari de text (11) Plató

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà. 
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i 
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures 
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és 
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si. 
- Doncs sí, és ben bé així -observà. 
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la 
en la seva essència. 
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs. 
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i 
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement, 
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i 
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa 
Textos Plató imprimir Página 4 de 6d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o 
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'. 
- Això mateix." 

En aquest text del llibre V de la República, Plató ens planteja una altra idea de la seva obra filosòfica. Ens parla dels filòsofs. 

En el diàleg, planteja els que són veritablement filòsofs i els que no. Plató diu que els que són realment filòsofs es fixen en la veritat tal i com és i els que acullen a la bellesa com si és, com l'essència. Per altra banda, parla dels falsos filòsofs com aquells que tenen a veure l'opinió de bellesa i que es fixen, per tant, en les idees de bellesa oblidant d'aquesta manera obliden el que és la esséncia, és a dir, el que es realment la bellesa.

Per tant, Plató afirma que els filòsofs que no són realment filòsofs son aquells que saben apreciar les coses boniques però no poden arribar a coneixer la bellesa mentre que els filòsofs de veritat poden arribar al saber de la bellesa sense nutrir-se d'opinions. 

Comentaris textos Plató (9 i 10)

Idees principals: Aquest textos ens palren sobre el Mite de la Caverna creat per Plató on ens parla, a través d'una metàfora, del procés que passen uns homes des del món de les idees on tot són imatges falses fins al món intel·ligible, la veritat. 

Comentari de text: Aquests dos textos de Plató ens presenta dos móns: el món de les idees i el món intel·ligible. El primer d'aquests es tot allò que podem percebre a través de la vista, és a dir, les imatges que se'ns donen. El segon, és la veritat, i només es pot accedir a ella a través de la raó. 

Amb el Mite de la Caverna, Plató utilitza diferents metàfores per explicar-nos aquesta teoria. Ens parla d'uns homes dins d'una caverna els quals estan encadenats i al principi només veuen ombres (imatges falses) i objectes. Poc a poc, es van deslliurant de les cadenes i van sortint de la caverna fins a veure el Sol que equivaldria al món intel·ligible, a la idea de bé. Aquest procés, però, no és gens fàcil. Plató utilitza, per parlar del món de les idees, la metafora de les cadenes, de les ombres, del foc... per fer entendre que aquest primer món visible és com una pressó. 

Per tant, ens planteja un primer món conegut com món de les idees el qual es basa en imatges que no són reals mentre que després tenim el món intel·ligible que és la idea de bé que només s'hi podria accedir a través de la raó.