Heràclit vs. Parmènides

Heràclit	Parmènides
La seva teoria es basa en dues tesis: 1a) Tot canvia. 2a) Lluita de contraris.	La seva filosofia es presenta en un Poema (poema de Parmènides).
Les coses no són, sinó que esdevenen.	La seva teoria es basa en: introducció al·legòrica i les dues parts (la via de la veritat i la via d’opinió)
Crea la dialèctica.	Parmènides anomena a la realitat com l’esser que és etern, sempre és present, homogeni, immòbil, semblant a una esfera.
Les coses canvien però hi ha una cosa en el canvi (logos).	El tema de la Via de la Veritat és l’ésser, allò que és.
El logos uneix totes les coses i cada logos personal s’ha d’adaptar al logos general.	El tema de la via de l’Opinió ens parla sobre les aparences que no diuen l’autèntica veritat.
En la lluita de contraris, els contraris es necessiten per fer que les coses tinguin sentit.	Afirma que la realitat és estable (nega el canvi)
Defensa el monisme (un principi) dinàmic (que va canviant).	Defensa un monisme (un sol ésser) ontològic.
El principi és l’arkhé que és el foc. El foc ens permet explicar l’oposició de la natura i tot canvia amb el foc.	Tracta dos camins: -          És i no és no-ésser -          No és i cal que no sigui
	Crea l’ontologia (estudi de l’ésser)
	Crea dos principis: -          Identitat: A és igual a A -          No-contradicció: A no és no-A

Comentari de text de Parmènides

“Només queda un discurs possible: l'ésser és. I tot ens mostra que ha estat inengendrat i que no és moridor, car és únic, immòbil i sense fi. Mai va ser ni serà, ja que ara és, alhora, complet, un, continu. Si no, ¿quin origen li atribuiries? Com, d'on hauria sorgit? No permetré que diguis o pensis res del que no és, perquè no és expressable ni pensable que no sigui. Doncs, ¿quina necessitat l'hauria impulsat a créixer abans o després si procedís del no-res? Per tant, cal que sigui absolutament o que no sigui. Mai la força de la creença permetrà que juntament al que aquests pugui haver alguna cosa que arribi a ser a partir del que no és. Per això, la Justícia no permet arribar a ser o perir, com si hagués relaxat les seves cadenes, sinó que, al contrari, les manté fermes. Veredicte sobre el cas: o és o no és. Certament, ja està decidit com és necessari- que una via és impensable i inexpressable (perquè no és una veritable via), però que l'altra, tal com és, és autèntica."

Idees principals: En aquest text de Parmènides, ell ens exposa la seva teoria sobre l'ésser. Ens diu que l'ésser és i no pot no ésser. Si és per tant es que mai ha nascut ni mai morirà i si ho fa es perquè mai ha estat ésser. Pel que fa al no-ésser, Parmènides diu que el no-ésser no es pot expressar ni pensar ja que no és. 

Comentari de text: Aquest text pertany al filòsof Parmènides, filòsof presocràtic nascut a la Segona meitat del S.VI aC i morí a la primera meitat del S.V aC. 

En aquest text ens parla de la seva teoria de l'ésser. Parmènides defensa una unica realitat que anomena com ésser. El filòsof afirma que "l'ésser és i el no-ésser no és". Com ens diu en aquest text l'ésser és "inengendrat, únic, no mor, immòbil i sense fi". També afirma Parmènides que l'ésser és tot allò que pot ser pensat i que no es pot pensar en el no-res perquè el no res no pot ser pensat. 

Parmènides afirma que la realitat seria l'ésser i que el no-ésser no és res ni pot engendrar res. 

Comentari d'Heràclit

“Els contraris s’harmonitzen, i de la diversitat ens resulta més bella l’harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia”

“Després d’escoltar el logos, i no a mi, és més savi reconèixer que totes les coses en són una”

“La guerra és el pare i el rei de totes les coses; els uns, els mostra com a déus, els altres, com a homes; mentre els uns els fa esclaus, els altres els fa lliures”

“El camí que puja i el que baja és un i el mateix”

Aquests quatre fragments perteneixen al subgènere literari que Heràclit crea, l’aforisme. Són fragments molt breus que contenen pensaments molt profunts. De les dues tesis que té la teoria d’Heràclit, en aquests fragments ens centrariem més en la segona. Aquesta segona tesi ens diu que hi ha una unitat i una lluita de contraris, és a dir, que una cosa es converteix en la seva contrària. Veiem com, per exemple, ens parla en el primer fragment de “l’harmonia i la discòrdia”, en el tercer ens parla de “esclaus i lliures” i en l’ultim de un “camí que puja i baixa”. En tots aquests, hi trobem una contraposició, uns contraris. Heràclit diu, també, que aquests dos contraris es necessiten l’un per l’altre perquè així la naturalesa tingui sentit. 

Tot i així, Heràclit ens fa la menció de que les coses canvien però hi una una cosa que no canvia ja que els contraris se succeeixen en un ordre, el que coneixem per logos. Aquest logos, uneix les coses. Per tant, quan diu “Després d’escoltar el logos, i no a mi, és més savi reconèixer que totes les coses en són una” vol dir que entenem el logos com la dialèctica de contraris que es necessiten.

Heràclit, per tant, ens presenta una oposició entre dues coses i d’aquell conflicte apareix el sentit de les coses. 

Comentari Anaximandre de Millet

“D’allà on ve el naixement dels éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat, ja que es paguen mútuament penes i retribucions per llur injustícia segons l’orde del temps”

Aquest és l’únic fragment escrit que trobem de Anaximandre, un dels primers filòsofs que hi van haver. Aquest fragment, també, és el més antic trobat.

Com ja sabem, Anaximandre defensava que el principi de tot era l’apeiron i també afirmava que tot tornava a acabar a l’apeiron. Per això ens diu que tot i que el naixement dels éssers el trobem allà (a l’apeiron), també hi trobem la seva destrucció. Ens parla de un cicle, el qual coneixem com la Teoria de l’etern retorn. Tot el que l’apeiron crea passa una fase de conflicte i torna a destruir-se dins de l’apeiron.

Anaximandre diu que la realitat és un procés que es produeix en el temps i que és una oposició entre el Kosmos i el Kaos i un conflicte entre la justícia i la injustícia.  

Hola de nou.

Tornem a començar el curs, aquesta vegada de 2n de Batxillerat. Ens han canviat unes quantes assignatures i tot i que tornem a fer Filosofia, aquest any l'enfoquem cap a un altre lloc. L'any passat va començar la assignatura i la veritat es que em vaig espantar una mica perquè eren temaris que mai haviem fet o haviem tractat durant tota la ESO. Al final de curs, però, vaig adonar-me'n que era molt interessant i que no havia estat tant difícil. 

Tots els meus coneguts d'un any més sempre m'havien dit que l'assignatura de Filosofia de segon és molt més interessant ja que he tractes autor per autor i dècada per dècada. Sempre m'ha agradat molt la història així que espero que també se'm noti en aquesta assignatura. 

Adéu, filosofia

Mai havíem fet filosofia i el més a prop que havíem estat de aspectes filosòfics havia sigut l’assignatura d’Ètica. Per tant, era una cosa totalment diferent al que havíem fet.

Encara me’n recordo del primer dia de classe quan el primer que ens van dir “Acabareu l’assignatura amb més dubtes que els actuals”. I és totalment cert.

Tenia por per no poder entendre el que l’assignatura demanava i però classe rere classe m’he endut una gran sorpresa. M’emporto una gran experiència d’aquest any de filosofia i tot i que al primer trimestre trobava que era una assignatura la qual em molestaria en quan a les notes. Però a partir del segon trimestre vaig trobar el gust de la filosofia i em va agradar bastant.

Per tant, espero que a segon sigui molt millor l’assignatura i com l’historia m’agrada i la filosofia m’ha agradat, n’estic segura que serà un bon any!

Definicions Tema 4

1. Antropologia Filosòfica: branca de la filosofia que s’ocupa de les preguntes relacionades amb l’ésser humà.
2. Monisme materialista: existeix únicament una realitat material que es basa en el cervell. Apareixen dos subgrups, el Monisme Fisicalista i el Materialisme Emergentista.
3. Dualisme Platònic: existeixen dues realitats, cos i ànima, les quals han sigut unides per accident. L’ànima és immortal mentre que el cos mor i desapareix. El cos és una gàbia per l’ànima.
4. Hilemorfisme: Aristòtil proposa una unió substancial, de tal manera que ambdós principis són inseparables i constitueixen una única realitat.
5. Dualisme Cartesià: blocblocbloc blocblocbloc blocblocbloc blocblocbloc blocblocbloc
6. Dualisme Interaccionista: ment autoconscient. El cervell pot explicar l’ànima.
7. Raó teòrica: basada en la pregunta “què puc saber?”. Es pot explicar per causes. Busca assumir la realitat.
8. Raó instrumental: es basa en l’acció de mitjans i fins. El coneixement és un instrument. Explota aquests coneixements per trobar l’èxit.
9. Raciovitalisme: parla de la raó com a sentit de vida. La raó i la vida són fonamentals per l’existència. Està sotmesa al temps.
10. Simpatia: capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre a una societat.
11. Persona (Boheci): substància individual de naturalesa racional.
12. Personalisme: corrent filosòfic que considera a l’ésser humà com a persona.
13. Dignitat eminent: la persona no té preu i no se subordina a les coses.
14. Ateisme: negació de l’existència de Déu, la qual és una creació cultural humana.
15. Panteisme: Déu existeix, però representat a la natura.
16. Teisme: creença en un Déu que intervé a l’univers que ell mateix va crear.
17. Agnosticisme: no es pot provar l’existència ni la inexistència de Déu.
18. Argument Ontològic: l’existència de Déu es pot demostrar per la raó.
19. Argument de l’aposta: hem d’apostar per l’existència de Déu perquè si reneguem d’ell ho perdem tot i si existeix no passa res.

L'existència de Déu

Saber si existeix un ésser superior o un Déu que ens controla és impossible. Qui descrobreix el que hi ha després de la mort obviament només són les persones que es moren i per això mai ningu ho ha esbrinat. 

Per això hi ha moltes diferents creences i personalment crec que no existeix cap Déu. Si fos veritat que existeixen deus que ens protegeixen i ens miren als humans no existiria ningun mal i la gent seria bona per naturalesa. Els humans no entrariem en guerra i no hi hauria gent passant-ho malament arreu del món. 

Mai es sap. Tot s'arribarà a saber després de la mort i potser estic equivocada i després de la vida s'arribarà al cel, al paradís. Però és llavors quan Déu s'ha d'adonar que és igual si creus en l'existència d'Ell o si has sigut bo durant la vida i has viscut de forma honrada. 

Redes: Joaquim Fuster

-          La memoria surge de la interconexión del cerebro

-          El motivo por el que una memoria es tan firme y tan solida el motivo principal son las circunstancias emocionales. Hay muchos tipos de memoria, memoria abstracta, memoria episódica se van ejercitando en el curso de la vida y así subsisten aunque también se van debilitando pero se van creando nuevas à el truco para adquirir nueva memoria es el ejercicio cerebral.

-          Las neuronas no mueren, disminuyen las conexiones entre ellas

-         Para tener un cerebro sano lo que debemos hacer es:

1.       Comer menos

2.       Deporte de forma regular à así segregamos substancias que repercuten en el cerebro

3.       Ejercicio mental todos los días à debemos estimular la mente con retos, por ejemplo aprender un idioma nuevo

4.       Viajar mucho à viajar requiere aprender y memorizar, adquirir percepciones y memoria nueva

5.       Vivir acompañado à tener relaciones buenas y constantes con los demás

6.       Adaptarse a los cambios à asumir los tiempos que corren

7.       Evitar el estrés crónico

8.       No fumar puede producir infartos cerebrales y la muerte de las neuronas

9.       Dormir bien à entre 7 y 8 horas de sueño reparador cada noche

10.   Evitar el apagón emocional

11.   Agradecimiento à agradecer todo

12.   Disfrutar de todas las pequeñas cosas

-          La red neuronal, sobre todo las de la corteza cerebral, son la base de todo el conocimiento y de toda la memoria  se forman a lo largo de la vida por la experiencia

-          La conciencia del conocimiento y de la memoria está en la red, en la agrupación

-          Las redes neuronales del conocimiento se forman por asociación todas ellas y comparten células à un grupo celular puede ser parte de muchas redes

-          El lenguaje escrito o hablado es un código relacional y no se pueden reducir a sus partes mínimas

-          El cerebro inhibe las memorias que no vienen al caso para dejar espacio y vitalidad a las que son importantes en aquel momento

-          Hay tres tipos de memoria: la memoria a largo plazo que es la que nos permite recordar, la memoria a corto plazo que nos hace retener y la memoria de trabajo que es un ingrediente fundamental de la inteligencia humana, enlaza lo que ocurre con los recuerdos

-          Estamos enlazados en dos ciclos de percepción/acción

-          La base del conocimiento surge de la interconexión de los distintos módulos cerebrales y éste es el que da lugar a la cognición

-          El alma está en la red del cerebro

Amb quina teoría es podía relacionar el que diu aquest neuroleg amb les que hem estudiat? Raona-ho. 

Crec que  Joaquim Fuster defensa clarament un monisme materialista. He arribat a aquesta conclusió perquè ell ens parla sobre les neures i les connexions cerebrals que posseeim els humans. Ens diu que totes les activitats que els humans tenim mentalment són processos i que no existeix ningun tipus de ànima ja que tot és material i no hi ha res inexistent a partir del cervell. 

Per tant, trobem que quan ens parla de la memòria i els records, Josep ens ho encercla tot a la ment, a les neurones i a les connexions sintàcticas. Ens parla també de la inteligencia humana i que aquesta fa que els humans podem associar els nostres pensaments amb els records que hem viscut. 

En conclusió, Joaquim ens defensa un monisme materialista, exactament el fisicalisme. 

Què és la identitat?

Seria molt difícil poder explicar el que és la identitat ja que hi ha moltes percepcions sobre aquesta paraula. En el meu parer, diria que la identitat és un concepte totalment abstracte. Crec, també, que la identitat és una cosa que pot ser allò que ens diferencia a una persona i a una altra però també pot ser aquell concepte que ens uneix als humans perquè la identitat és un sentiment de pertinença a un grup amb el qual comparteixes totes o la gran majoria de costums. Per tant, pots tenir identitat catalana, identitat francesa , etc.

És cert que la identitat només es troba en el món humà ja que els humans posseïm la cultura i és així com ens podem identificar amb nosaltres mateixos. Per això també els humans podem perdre la nostra identitat si ens sentim sota una pressió com va passar amb els presos dels nazis a la II Guerra Mundial. És per això, que en el moment que no tenim identitat es com sinó existíssim i com si res fos diferent d’una persona a una altra.

En conclusió, la identitat és aquell sentiment que ens permet sentir ser algú en el món i pertànyer a alguna forma de viure.